Premi literari

HELENA JUBANY i LORENTE

de narració curta o recull de contes per a ser explicats

Obres guanyadores del Premi Helena Jubany

de narració curta o recull de contes per a ser explicats

Joan Fontana i Tous

El Vendrell, 1977

Noelia Nogueiro Braña

Gijón, 1978

Biografies

Joan Fontana i Tous es llicencià en Filologia Clàssica i, apassionat de mena pels refranys romànics i tot tipus de “romanços”, es doctorà en Filologia Romànica. Des de l’any 2004, exerceix de professor a la Facultat de Filologia i Comunicació (en el marc del Grau de Llengües Romàniques i les seves Literatures) de l’alma mater on cursà estudis, la Universitat de Barcelona.

Com a membre de la Societat Romanesocatalana Ramon Llull, ha traduït al català autors romanesos com ara Mircea Eliade o Emil Cioran, i, com a escriptor, ha guanyat diversos certàmens literaris en les modalitats de poesia i conte curt; en destaquen els poemaris Tanagra (Premi Octavio Paz 2007) i Rèmora (Premi Joan Duch per a joves escriptors 2004).

Noelia Nogueiro Braña és diplomada en Empresarials, en l’especialitat de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la Universitat d’Oviedo. Especialitzada també en la creació d’empreses, ha col·laborat com a assessora en diversos projectes d’emprenedoria que han resultat premiats.
Des de fa uns quants anys, exerceix de comptable a GrupMicros.

D’arrels gallegues, i asturiana de naixement, arriba a Catalunya el 2005 i resideix al Vendrell des de 2007. Combina la seva afició a la literatura, a la cuina i a la música amb la passió per viatjar.

XIV Edició

2021

Helena

Els autors juguen amb l’estructura circular del conte contemporani per encabir-hi, en clau d’humor i amb tocs d’ironia, escenes familiars d’un passat nostre i recent, tan estimat com silenciat.

La narració s’endinsa així pels camins de la memòria històrica, alhora que fa un homenatge, gairebé arqueològic, a la llengua. Us sorprendrà com n’arriba a ser de viva i col·loquial i com els registres orals s’adapten de meravella a les diferents situacions.

Llegiu-lo que us encantarà i aprendreu un munt d’expressions genuïnes, curioses i divertides, que malden per no desaparèixer.”

Manuel Roig Abad

Vall d’Uixó / Ibi, 1976

Biografia

Naisc l’any 1976 a la Vall d’Uixó, província de Castelló, un poble vingut de música. Passen pocs anys quan mon pare i el iaio Pòlit em convencen que la música és un bon lloc on viure, de manera que, als 8 anys, Vicente Joaquín Lacomba Orenga em passa la primera lliçó de l’Eslava i, als 11 anys, entre dins del tocar de l’Ateneu Musical Schola Cantorum, la que per a mi sempre serà la banda de don Miguel Arnau Abad.

Passen uns pocs anys més i comence a treballar de mestre de Música i, des de llavors, m’esforce cada dia per estar a l’altura dels meus mestres bons, perquè els xiquets entren dins la música i perquè comprenguen que la vida és miracle.

Passen uns pocs anys més i, també per camins de música, m’apleguen una dona que és com una cançó bonica i dos fills que ja són músics (ara mateix escolte una flauta en casa).

Tot açò ho vinc a dir perquè, quan vaig començar a escriure, la música ja hi era allà i perquè escriure, per a mi, és igual que una banda que passa, que una classe on entren xiquets, que el iaio Pòlit esperant-me als cantons.

I han passat uns poc anys més i he anat comprenent que soc un mestre de música que escriu i que, a més, escriu d’oïda perquè sempre va dins de la música.

I potser ara vindria dir els premis, però els premis principals ja estan dits.

Llibres publicats: Despatxeu a la ninyera (recull de contes) i els poemaris Memòries d’un gat verd, Atac de temps, Terra sagrada, Meduses, La nostra casa oberta i, aquest any, Totes les músiques del món.

XIII Edició

2020

Anserall

Sabeu que Anserall és un poblet de Les Valls de Valira, a la comarca de l’Alt Urgell? Voleu deixar-vos atrapar per la bellesa d’un llenguatge col·loquial i per expressions tan dolces com carregar-se’l a la geganta, o se transparentava com si fos una animeta? Us emocionen les històries de l’exili?

Gaudiu d’aquesta història senzilla i directa, pensada per a ser llegida en veu alta i escoltada vora el foc, com els contes de tota la vida.

Maria Ardel de Lete

Collbató, 1967

Biografia

És llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i Màster en Ensenyament de Català per a persones adultes. Treballa com a professora d’anglès a l’Institut Investigador Blanxart de Terrassa. També ha treballat com a professora d’anglès, català, castellà i alfabetització a centres d’adults.

Gran lectora de tot tipus de gèneres, des dels clàssics fins la ciència ficció, sempre ha compaginat la seva activitat professional amb l’escriptura de poesia i relats, on li agrada crear realitats diferents amb un punt de nostàlgia del passat.

Fa uns anys va abandonar la gran ciutat per la tranquil·la falda de Montserrat, on troba inspiració mirant la natura i escoltant Bach i Mozart. També li agrada estudiar llengües i les cultures antigues.

Ha estat finalista del Certamen de Relat Breu Amadeu Vives 2017 de Collbató, on ha guanyat també diversos premis locals de poesia als Jocs Florals. Té al cap la publicació de reculls de relats i potser alguna nove·la.

XII Edició

2019

Paper d’estrelles

Heu fet mai cap ruta literària? Ara estan en voga; se’n fan moltes, tant per a la gent del país com, sobretot, per als turistes. Doncs aquest relat us transportarà a Londres i us immergirà en l’univers d’una autora que potser no us sonarà, Pamela Travers, i en el del seu llibre més famós, sobre el qual s’ha fet més d’una pel·lícula, que ben segur que sí que coneixeu: Mary Poppins.

En aquesta ruta, un passeig amb cinc aturades, passen coses tan sensacionals com en el llibre i la guia us les narra totes amb força gràcia, sentit de l’humor i màgia a través d’un relat, Paper d’estrelles, que barreja realitat i ficció, i entusiasma. No us el perdeu.

Abel Julien

Barcelona, 1963

Biografia

És ornitòleg i treballa com a cap de la Unitat de Divulgació i Formació de l’Institut Català d’Ornitologia [http://www.ornitologia.cat], entitat a la qual està vinculat des dels seus orígens, a principi dels anys 1980. La seva activitat principal consisteix a fer divulgació de l’afició a l’observació dels ocells entre el gran públic i a desenvolupar programes de formació per a aquells que volen iniciar-se o aprofundir en aquesta activitat lúdica i científica al mateix temps.

El seu blog [http://abeljulien.blogspot.com] ofereix resums divulgatius d’articles científics, tècniques d’observació d’ocells, itineraris ornitològics i crítiques de llibres entre moltes altres coses relacionades amb l’ornitologia, fent-ho de forma didàctica i planera per tal que tothom hi pugui trobar informació que li permeti gaudir d’aquesta activitat.

Malgrat que la seva professió és l’ornitologia, és un birder entossudit i també dedica la major part del seu temps lliure a… observar ocells!

XI Edició

2018

L’ocell de Brinkley, Arkansas

Si visquéssiu en un llogarret de pocs habitants, tranquil i avorridot, on només de tant en tant s’hi perdia algun aficionat a la ornitologia, l’estudi dels ocells, i a més en fóssiu l’alcalde ¿oi que faríeu mans i mànigues per atraure visitants i turistes que deixéssin força calerons i així aconseguir que el vostre poble sortís a totes les guies i que els veïns en traguessin un bon profit? Afegiu-hi que l’acció passa a l’Amèrica profunda i ignota i que a més teniu èxit! Hi aprendreu un munt de detalls curiosos i d’observacions sobre el fascinant món dels ocells.

Llegiu-lo, que us agradarà i us encomanarà les ganes de passejar pel bosc i viure en plena natura.

Carles Torres

Eivissa, 1974

Biografia

Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, ha combinat l’ensenyament de català per a persones adultes i l’assessorament lingüístic, amb col·laboracions en diversos mitjans de comunicació. Ha set coordinador, redactor i corrector del setmanari en català “Mola”, que va començar a publicar Diario de Ibiza el 2002. Des de 2015, n’és el redactor a l’illa de Formentera. Ha realitzat per a la Televisió d’Eivissa i Formentera diversos reportatges i programes de caire cultural, patrimonial i lingüístic, entre d’altres, “Fet aquí” (2006) i “Ensenya la llengua” (2008 i 2010). Des de 2014, és codirector de la revista Eivissa, publicació editada per l’Institut d’Estudis Eivissencs. De 2007 a 2010, va exercir d’assessor lingüístic a l’Ajuntament d’Eivissa.

Els anys 2014 i 2015 obté el premi de relats curts Joan Castelló Guasch, convocat pel Consell Insular d’Eivissa, pel conjunt de narracions Vuit vents i El domini dels diumenges, respectivament. L’any 2016 obté el premi de poesia Ciutat d’Eivissa amb l’obra Nits amb xicana.

Actualment, i des de 2010, és el responsable del Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Formentera, illa on resideix, concretament a la vénda de la Miranda i Cala Saona, des de 2014.

X Edició

2017

El desconcert d’en Boyle

Sou al bar, fullejant el diari, se us asseu a la taula una desconeguda amb una criatura i us parla com si fossiu vells amics. Com ho encaixeu?

El protagonista d’aquests contes subtils i breus, de factura impecable i llengua vellutada de ressons balears, és capaç de resoldre amb molta traça les situacions quotidianes inèdites amb què l’atzar sembla embolcallar-lo. Tota una lliçó de seny, tolerància i bones maneres, les coses que tant convenen en aquests temps convulsos i desconcertants que ens toca viure. Llegiu-los, si us plau!

Xavier Vidal

Alginet, València, 1966

Biografia

Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, ha estat redactor, guionista i cap de redacció de diversos programes de ràdio (“La Bisagra”, “Cambia la Cara”, “La Ventana”, “Versió Rac 1”, “Els Matins de Catalunya Ràdio”); televisió (“Moros y Cristianos” o “Crónicas Marcianas” (Telecinco), “Channel nº 4” (Cuatro),  “Banda Ampla” i “Còmics” (TV3) o “L’Ou com Balla” (BTV)).

És autor de dues novel·les (No em pregunteu per què i La partida del Cagat, guanyadora del Premi Joan Santamaria de Novel·la) i tres llibres de relats curts (Un món a tres columnes, Els elefants interiors, guanyador del Premi 7Lletres de Narrativa i Destins Inesperats, guanyador del premi Recvll de Blanes).

Ha guanyat, a més, diversos premis de narració curta, com ara el de Narrativa de Gràcia, el Sant Jordi de Llagostera, el Lletraferit 2014, el Puig i Ferreter de la Selva del Camp, el Joan Marquès Arbona de Sòller, el Domingo Fins de Montcada i Reixach, la Rosa d’Argent de Puigcerdà, el Ploma de Ferro de Capdepera, el Valerià Pujol de Premià de Dalt o el de narrativa Sant Antoni del Perelló, entre d’altres.

Actualment és responsable de continguts digitals a la productora Lavinia Audiovisual, al programa de TVE “Torres en la cocina”, així com reporter del diari Ara en temes de tecnologia digital. També fa classes a l’escola d’escriptura creativa Escriptorium de Sabadell, de la qual és també cofundador.

IX Edició

2016

L’escriptor i l’escombriaire

Des del seu apartament de la planta vint-i-dues d’un gratacels de Manhattan, l’escriptor escolta Dvořák, observa el món i somriu satisfet. Les crítiques del seu últim llibre no poden ser millors. Els crítics l’adoren i li plouen lloances de pertot. Un sol dubte li entela el mirall de la felicitat: què en pensen els lectors de debò, els que gaudeixen de la lectura i passen d’estadístiques i setciències? Esbrinar-ho li serà un tràngol i una lliçó de per vida.

Dídac Micaló Rebaque

Barcelona, 1972

Biografia

Al llarg de la seva carrera professional ha treballat en coses ben diverses: llicenciat en història, ha estat enquestador telefònic, tècnic de so, cooperant internacional, xanquer, animador de carrer, director de documentals, redactor de productes culturals, regidor d’escenari, arxiver auxiliar, professor de grups de conversa de català…

Paral·lelament, ha anat donant sortida als textos que escriu.

Va començar a fer recitals poètics pel circuit més inquiet i inquietant de la ciutat. Després, amb els monòlegs del “malabarista de paraules”, va ampliar el seu radi d’acció a les biblioteques. També ha col·laborat en el guió d’alguns espectacles de diverses companyies de teatre, de circ i de titelles com Mundomandarina, La Petita Brownie, Toniton… Ara realitza sessions de contes propis a les biblioteques, organitza tallers d’escriptura creativa i continua escrivint o, com diu ell mateix, picant pedra i trencant molts piulets.

Aquest és el seu segon premi literari. El primer va ser amb el conte infantil Els dimarts, el meu tiet i els Extraterrestres.

VIII Edició

2015

La nit que gairebé em converteixo en tiberi…

Has tingut mai la sensació que algú et mirava com si fossis un bistec? Hi ha nits que més valdria no sortir de casa perquè un vampir inesperat et pot agafar desprevingut. Però “els camins de la supervivència són inescrutables” i un pla prodigiós d’última hora pot acabar salvant-te la pell… I per partida doble.

La nit que gairebé em converteixo en tiberi… se salta tots els tòpics recurrents de les aventures de vampirs, transportant el seu món fantàstic a un pla tangible tan real i proper que es fa difícil distingir a on comença i a on acaba. Amb una escriptura enginyosa, un toc d’humor constant i una ironia desfermada, ens endinsarem sense adonar-nos-en dins un univers ple de controvèrsies morals que posaran en dubte tots els nostres principis. Cap a quin costat decantarem la balança? Aquesta és la qüestió.

Montse Maestre

Ripoll, 1980

Biografia

L’any 2014 preparava la seva primera novel·la basada en la corrupció i la lluita de classes. Després d’obtenir un primer, un segon i un tercer premi als Jocs Florals de Montesquiu en relat breu i un primer de poesia en els Jocs Florals de Campdevànol, ha seguit durant quatre anys l’itinerari de novel·la de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha estat membre del grup d’escriptura Conte(a)gotes de la Universitat de Vic i ha col·laborat amb el setmanari La Directa.

Diplomada en Magisteri i Educació Social i llicenciada en Pedagogia, treballa a temps parcial en una escola rural del Lluçanès com a mestra de primària i dedica l’altra meitat de jornada a escriure. S’interessa per la lectura, l’agricultura ecològica, la natura, la música, l’intercanvi cultural i per qualsevol causa que ajudi a deixar un món més bonic on viure.

VII Edició

2014

Tot plegat no és el que sembla

«El camí cap al carrer Estret número 12 no té giravolts, no es veu on comença, ni es distingeix on acaba». Un carrer, que podríem situar a Palafrugell, com la novel·la de Josep Pla, però també a moltes altres ciutats i viles del nostre país, perquè res no és el que sembla. Un jove periodista hi arriba, arrossegant una maleta i carregat de somnis. Resseguint els anuncis trobarà una feina molt especial que li aportarà problemes de consciència, desobediència, intriga criminal i l’amor. Però és ell el protagonista de la història? O ho és la noia dels cabells recollits, el mallot negre i les mitges fines «que es belluga com si caminés damunt un llac d’aigua gelada»?

Haureu de llegir el relat fins al final, perquè l’autora es valdrà de totes les seves armes per seduir-vos: la sensualitat, la vida quotidiana amb un toc de màgia, la música i la literatura. I no desvetllarà el seu secret fins a l’última pàgina, la número …, perquè tot plegat no és el que sembla.

Imma Cabré i Homet

Sabadell, 1965

Biografia

L’any 2013 va publicar la seva primera novel·la (Els senyors del poder, novembre 2013). Anteriorment ha publicat relats curts, amb els quals ha guanyat premis com l’Homilies d’Organyà (L’alè just per a cent espelmes, 2010, i El llegat de les neandertals, 2012); el Vila de Gràcia (A l’atenció de qui em vegi, 2010); el Mercè Rodoreda de Molins de Rei (Somriu, ragazza, 2012); i el Dones Àrtemis (L’any que ens queda, 2013).

Llicenciada en ciències de la informació, treballadora de l’administració pública i mare, s’interessa per la política, per la que fan els polítics i, sobretot, per la que fa la gent que, d’uns anys ençà, s’ha posat en marxa per millorar aquest país.

VI Edició

2013

Gotes que vessen gots

És un recull de quatre contes rabiosament actuals que destaquen per l’originalitat en el tractament desenfadat de temes de contingut social i humà, escrits amb un llenguatge fresc, amb bon ritme, i les justes pinzellades d’ironia i humor transgressor.

Si voleu saber com escriure una novel·la policíaca, com s’entenen al grup mixt dos diputats de partits diferents, les delícies de treballar en un parc infantil o com es pot acabar tornant al Born després de viatjar al llarg de tota una vida per tot el món, llegiu-los, que us encantaran.

Alfred Quintana

Barcelona, 1967

Biografia

És professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Fins ara no ha publicat, però té pendent d’enviar a una editorial un recull de contes. La seva relació amb la narració curta va viure un moment “crucial” quan tenia “11 o 12 anys” i va trobar per casa un recull de contes de Txékhov.

V Edició

2012

L’alemany és fàcil

Es lliga més passejant un gos? Es fan amics? Saben idiomes els gossos? Tot això i moltes coses més ens explica el jove protagonista d’aquesta història, un noi de ciutat, amb qui us podreu identificar de seguida perquè és espavilat, poc cregut i més aviat tímid… I encara que no sapigueu alemany ni tingueu cap animal de companyia, aquest conte, apte per a tots els públics, irònic i divertit, escrit en un català acurat, planer i col·loquial, us farà passar una estona molt agradable. És una petita obra mestra que demana la complicitat del lector. Llegiu-la!

Marina Guardiola i Bufí

Mataró/París, 1974

Biografia

Nascuda a Mataró i afincada a París.

Explica l’anècdota que va va haver de rescriure el conte preentat al premi després que perdés el text inicial quan li van robar el portàtil on el tenia desat.

IV Edició

2011

Amunt

Pot una persona de poques paraules i amb una colla de limitacions realitzar els seus somnis? Es pot deixar de ser objecte de mofa per passar a ser objecte d’admiració? Podem fer que les diferències siguin positives? I podem fer, a més, alguna cosa pel nostre país?

Amunt és un conte deliciós, que combina perfectament modernitat i tradició, que està ambientat a les nostres comarques i que ens ajuda a ser una mica millors. És un relat de lectura amena, llengua planera i dosis de bon humor, apte per a tota mena de lectors, especialment els més joves. És un conte que enganxa, d’aquells que es llegeixen una vegada i una altra i sempre ens descobreixen alguna cosa nova.

Jordi Solé i Comas

Sabadell, 1966

Biografia

Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, va iniciar la seva carrera professional l’any 1987 com a redactor del Diari de Barcelona. Des d’aleshores ha col·laborat amb mitjans com El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Independiente o la revista Fotogramas. Ha estat redactor en cap de la revista Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney. Habitual de programes de TV com BCN Magazine (8TV) i El Club (TV3), a la ràdio se l’ha pogut sentir als programes de RAC1 Interferències i Versió Càmping.

III Edició

2010

Blanc

Sabeu quin va ser l’habitant més famós del zoo de Barcelona? El seu nom autèntic era Nfumu Ngui i va ser capturat a Guinea Equatorial per un caçador d’ètnia fang. Va abatre una goril·la i va trobar la petita cria blanca abraçada al pit de sa mare. El va vendre al conservador del Centre d’experimentació Zoològica per vint mil pessetes de l’època, quan en podia haver demanat moltes més…

La història d’en Floquet de Neu, el goril·la blanc, és apassionant i tendra tot i que amaga un terrible secret… Ai!, us animeu a llegir-la?

Joan Lluís Moreno i Congost

Alacant, 1961

Biografia

És un professor de Secundària a qui agrada la seva feina. A la presentació del llibre que vam fer a Alacant, la seva ciutat, va ser molt emocionant la pesència de mitja dotzena d’alumnes seus que van voler dornar-li la sorpresa de ser-hi. Els seus alumnes l’aprecien.

A més d’això, és llicenciat en Filosofia i Lletres, especialista universitari en Didàctica del Teatre i ha treballat amb grups com ara Palo Mayor, Yorick, Saineters o T. Universitari d’Alacant. Ha obtingut el Premi al millor actor a Alacant a escena 1999 i al millor actor de repartiment a Mislata 2008. Pel que fa a la trajectòria literària, té els premis Ciutat de Badalona 2003 per la novel·la Jack no va passar pel purgatori; Vila de La Nucia 2005 pel relat Dol de mar; Evarist Garcia de teatre 2006 per Els dies de la nit; Alberic 2007 pel relat MAAS; i Helena Jubany per Compta comptes.

II Edició

2009

Compta comptes

Compta comptes? Sí, Compta comptes, una història que promet ironia i somriures i que demana la complicitat del lector; una reflexió intel·ligent sobre la societat actual i els rituals de la vida quotidiana. De la mà del seu protagonista, l’Andreu Sabater i Mestre, entrem en una espiral d’emocions creixent, perquè l’Andreu, una persona disciplinada i metòdica, té, no obstant això, una afició secreta, inconfessable, que li permet viure les petites situacions de cada dia amb l’emoció de qui espera esdeveniments extraordinaris…

El dia assenyalat, Andreu Sabater i Mestre, en acabant de dinar, va seguir la rutina habitual: es va preparar un cafè ben carregat, va llegir el diari durant mitja hora aproximadament, va fer una becadeta de vint minuts mentre mirava un documental interessantíssim sobre óssos polars, es va posar el xandall i les bambes, va agafar el mòbil, les claus i la cartera amb pocs diners i va eixir al carrer amb l’emoció de qui espera un esdeveniment extraordinari…

Llegiu-la, escolteu-la, mireu-la, que és un regal per a la intel·ligència i una música per a l’oïda.

Xavier Cabús

Barcelona, 1967

Biografia

Nascut a Cerdanyola del Vallès l’any 1965.

I Edició

2008

El karma del carnisser

El karma del carnisser ens narra la història d’en Jacint Marrugat, que s’enamora de la seva pròpia molla i es fixa com a objectiu vital aconseguir de fer-se l’autofel·lació.

El text recrea el mite clàssic de Narcís, però ara l’heroi pretén assolir l’atribut diví de l’autosuficiència alhora que es converteix en el model de consumidor actual que, cercant contínuament satisfaccions immediates, es tanca en si mateix i perd de vista els horitzons.