Potser pensareu que hi ha moltes menes de triangles, però el de de l’estiu és al cel i pot canviar i decidir les nostres vides. Una història apassionada que defuig tots els tòpics i té, en realitat, dos protagonistes, la bonica ciutat de Trieste, al nord-est d’Itàlia -portuària, sacsejada pel bora, el vent dels Alps, i plena de ressons literaris, on James Joyce va escriure les seves primeres novel·les-, i l’amistat i amor entre dos personatges contraposats units per l’atracció envers els llibres i les extraordinàries aventures que ens fan viure. Llegiu-lo, us agradarà!

Podeu imaginar-vos, ni que sigui per un moment, ser del Barça, però no ser blaugrana? Quin és el número més poderós, el que té més sort i la sap més llarga? Quan abaixeu les persianes i apagueu els llums, sabeu qui es desvetlla valent-se del silenci i la fosca de la nit?

Els tres relats d’Arrelant Dèries i saraus estimulen la curiositat i la imaginació tot oferint una visió positiva de la realitat. Us parlen al cor amb una llengua viva i espontània, ben acurada, que es val del recurs de l’humor i de la ironia per insinuar només una crítica amable de la realitat.

Els autors juguen amb l’estructura circular del conte contemporani per encabir-hi, en clau d’humor i amb tocs d’ironia, escenes familiars d’un passat nostre i recent, tan estimat com silenciat.

La narració s’endinsa així pels camins de la memòria històrica, alhora que fa un homenatge, gairebé arqueològic, a la llengua. Us sorprendrà com n’arriba a ser de viva i col·loquial i com els registres orals s’adapten de meravella a les diferents situacions.

Llegiu-lo que us encantarà i aprendreu un munt d’expressions genuïnes, curioses i divertides, que malden per no desaparèixer.”

Sabeu que Anserall és un poblet de Les Valls de Valira, a la comarca de l’Alt Urgell? Voleu deixar-vos atrapar per la bellesa d’un llenguatge col·loquial i per expressions tan dolces com carregar-se’l a la geganta, o se transparentava com si fos una animeta? Us emocionen les històries de l’exili?

Gaudiu d’aquesta història senzilla i directa, pensada per a ser llegida en veu alta i escoltada vora el foc, com els contes de tota la vida.

Heu fet mai cap ruta literària? Ara estan en voga; se’n fan moltes, tant per a la gent del país com, sobretot, per als turistes. Doncs aquest relat us transportarà a Londres i us immergirà en l’univers d’una autora que potser no us sonarà, Pamela Travers, i en el del seu llibre més famós, sobre el qual s’ha fet més d’una pel·lícula, que ben segur que sí que coneixeu: Mary Poppins.

En aquesta ruta, un passeig amb cinc aturades, passen coses tan sensacionals com en el llibre i la guia us les narra totes amb força gràcia, sentit de l’humor i màgia a través d’un relat, Paper d’estrelles, que barreja realitat i ficció, i entusiasma. No us el perdeu.

Si visquéssiu en un llogarret de pocs habitants, tranquil i avorridot, on només de tant en tant s’hi perdia algun aficionat a la ornitologia, l’estudi dels ocells, i a més en fóssiu l’alcalde ¿oi que faríeu mans i mànigues per atraure visitants i turistes que deixéssin força calerons i així aconseguir que el vostre poble sortís a totes les guies i que els veïns en traguessin un bon profit? Afegiu-hi que l’acció passa a l’Amèrica profunda i ignota i que a més teniu èxit! Hi aprendreu un munt de detalls curiosos i d’observacions sobre el fascinant món dels ocells.

Llegiu-lo, que us agradarà i us encomanarà les ganes de passejar pel bosc i viure en plena natura.

Sou al bar, fullejant el diari, se us asseu a la taula una desconeguda amb una criatura i us parla com si fossiu vells amics. Com ho encaixeu?

El protagonista d’aquests contes subtils i breus, de factura impecable i llengua vellutada de ressons balears, és capaç de resoldre amb molta traça les situacions quotidianes inèdites amb què l’atzar sembla embolcallar-lo. Tota una lliçó de seny, tolerància i bones maneres, les coses que tant convenen en aquests temps convulsos i desconcertants que ens toca viure. Llegiu-los, si us plau!

Des del seu apartament de la planta vint-i-dues d’un gratacels de Manhattan, l’escriptor escolta Dvořák, observa el món i somriu satisfet. Les crítiques del seu últim llibre no poden ser millors. Els crítics l’adoren i li plouen lloances de pertot. Un sol dubte li entela el mirall de la felicitat: què en pensen els lectors de debò, els que gaudeixen de la lectura i passen d’estadístiques i setciències? Esbrinar-ho li serà un tràngol i una lliçó de per vida.

Has tingut mai la sensació que algú et mirava com si fossis un bistec? Hi ha nits que més valdria no sortir de casa perquè un vampir inesperat et pot agafar desprevingut. Però “els camins de la supervivència són inescrutables” i un pla prodigiós d’última hora pot acabar salvant-te la pell… I per partida doble.

La nit que gairebé em converteixo en tiberi… se salta tots els tòpics recurrents de les aventures de vampirs, transportant el seu món fantàstic a un pla tangible tan real i proper que es fa difícil distingir a on comença i a on acaba. Amb una escriptura enginyosa, un toc d’humor constant i una ironia desfermada, ens endinsarem sense adonar-nos-en dins un univers ple de controvèrsies morals que posaran en dubte tots els nostres principis. Cap a quin costat decantarem la balança? Aquesta és la qüestió.

«El camí cap al carrer Estret número 12 no té giravolts, no es veu on comença, ni es distingeix on acaba». Un carrer, que podríem situar a Palafrugell, com la novel·la de Josep Pla, però també a moltes altres ciutats i viles del nostre país, perquè res no és el que sembla. Un jove periodista hi arriba, arrossegant una maleta i carregat de somnis. Resseguint els anuncis trobarà una feina molt especial que li aportarà problemes de consciència, desobediència, intriga criminal i l’amor. Però és ell el protagonista de la història? O ho és la noia dels cabells recollits, el mallot negre i les mitges fines «que es belluga com si caminés damunt un llac d’aigua gelada»?

Haureu de llegir el relat fins al final, perquè l’autora es valdrà de totes les seves armes per seduir-vos: la sensualitat, la vida quotidiana amb un toc de màgia, la música i la literatura. I no desvetllarà el seu secret fins a l’última pàgina, la número …, perquè tot plegat no és el que sembla.

És un recull de quatre contes rabiosament actuals que destaquen per l’originalitat en el tractament desenfadat de temes de contingut social i humà, escrits amb un llenguatge fresc, amb bon ritme, i les justes pinzellades d’ironia i humor transgressor.

Si voleu saber com escriure una novel·la policíaca, com s’entenen al grup mixt dos diputats de partits diferents, les delícies de treballar en un parc infantil o com es pot acabar tornant al Born després de viatjar al llarg de tota una vida per tot el món, llegiu-los, que us encantaran.

Es lliga més passejant un gos? Es fan amics? Saben idiomes els gossos? Tot això i moltes coses més ens explica el jove protagonista d’aquesta història, un noi de ciutat, amb qui us podreu identificar de seguida perquè és espavilat, poc cregut i més aviat tímid… I encara que no sapigueu alemany ni tingueu cap animal de companyia, aquest conte, apte per a tots els públics, irònic i divertit, escrit en un català acurat, planer i col·loquial, us farà passar una estona molt agradable. És una petita obra mestra que demana la complicitat del lector. Llegiu-la!

Pot una persona de poques paraules i amb una colla de limitacions realitzar els seus somnis? Es pot deixar de ser objecte de mofa per passar a ser objecte d’admiració? Podem fer que les diferències siguin positives? I podem fer, a més, alguna cosa pel nostre país?

Amunt és un conte deliciós, que combina perfectament modernitat i tradició, que està ambientat a les nostres comarques i que ens ajuda a ser una mica millors. És un relat de lectura amena, llengua planera i dosis de bon humor, apte per a tota mena de lectors, especialment els més joves. És un conte que enganxa, d’aquells que es llegeixen una vegada i una altra i sempre ens descobreixen alguna cosa nova.

Sabeu quin va ser l’habitant més famós del zoo de Barcelona? El seu nom autèntic era Nfumu Ngui i va ser capturat a Guinea Equatorial per un caçador d’ètnia fang. Va abatre una goril·la i va trobar la petita cria blanca abraçada al pit de sa mare. El va vendre al conservador del Centre d’experimentació Zoològica per vint mil pessetes de l’època, quan en podia haver demanat moltes més…

La història d’en Floquet de Neu, el goril·la blanc, és apassionant i tendra tot i que amaga un terrible secret… Ai!, us animeu a llegir-la?

Compta comptes? Sí, Compta comptes, una història que promet ironia i somriures i que demana la complicitat del lector; una reflexió intel·ligent sobre la societat actual i els rituals de la vida quotidiana. De la mà del seu protagonista, l’Andreu Sabater i Mestre, entrem en una espiral d’emocions creixent, perquè l’Andreu, una persona disciplinada i metòdica, té, no obstant això, una afició secreta, inconfessable, que li permet viure les petites situacions de cada dia amb l’emoció de qui espera esdeveniments extraordinaris…

El dia assenyalat, Andreu Sabater i Mestre, en acabant de dinar, va seguir la rutina habitual: es va preparar un cafè ben carregat, va llegir el diari durant mitja hora aproximadament, va fer una becadeta de vint minuts mentre mirava un documental interessantíssim sobre óssos polars, es va posar el xandall i les bambes, va agafar el mòbil, les claus i la cartera amb pocs diners i va eixir al carrer amb l’emoció de qui espera un esdeveniment extraordinari…

Llegiu-la, escolteu-la, mireu-la, que és un regal per a la intel·ligència i una música per a l’oïda.

El karma del carnisser ens narra la història d’en Jacint Marrugat, que s’enamora de la seva pròpia molla i es fixa com a objectiu vital aconseguir de fer-se l’autofel·lació.

El text recrea el mite clàssic de Narcís, però ara l’heroi pretén assolir l’atribut diví de l’autosuficiència alhora que es converteix en el model de consumidor actual que, cercant contínuament satisfaccions immediates, es tanca en si mateix i perd de vista els horitzons.