Reunits a la seu de l’Associació Helena Jubany i Lorente el dia 17 de novembre de 2021, els membres del Jurat, format per Elvira Carrió, Esteve Guardiola, Núria Ribas, Manuel Roig, M. Àngela Serra, Llorenç Soldevila, Roser Trilla, i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot, inicien el procediment per escollir l’obra guanyadora del 14è Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 46 treballs.
Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.
Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:
- Amb una menció: Refugiats, Basat en fets reals i Absències.
- Amb dues mencions: Un puntet minúscul enmig d’un cel immens i Les olors de la meva infància.
- Amb tres mencions: Un toc de màgia, Dibuixos impossibles, Mots encreuats, Dona de negre, La segona oportunitat, No truquis a la porta i Bateig de sang.
- Amb quatre mencions: Realitat no virtual.
- Amb cinc mencions: Helena.
- Amb sis mencions: Qui ho hauria de dir.
Tot seguit, els membres del Jurat, després de conversar sobre els valors de les obres mencionades, decideixen centrar-se en l’examen, comparació i deliberació sobre les tres obres que han obtingut més de tres mencions, que són les següents: Realitat no virtual, Helena i Qui ho hauria de dir.
En aquest moment, n’exposen i en comenten críticament les característiques i valors literaris i, un cop exposats els arguments i fetes les consideracions escaients, i d’haver-ne llegit en veu alta fragments, acorden per unanimitat atorgar el 14è Premi Helena Jubany a l’obra titulada Helena per les raons següents:
- Perquè la narració és escrita amb un lèxic genuí, variat i precís.
- Perquè reprodueix molt bé la parla col·loquial en els registres i situacions diferents en què situa l’acció.
- També perquè mostra una evident intel·ligència oral en la manera de parlar dels personatges, de construir les frases, de saber dir les coses tal com escau als contextos diferents.
- Perquè reconstrueix una oralitat que podríem anomenar arqueològica, amb la destresa d’oferir-nos expressions i construccions que reconeixem perfectament com a col·loquials i que gairebé ja no apareixen a les converses hodiernes, tot i que flueixen al llarg de les situacions narrades.
- Per la dispersió en el discurs, que respon a com ens expliquem les persones quan parlem mentre construïm mentalment què direm després; i a vegades passem d’una cosa a una altra.
- Per les moltes referències literàries i culturals, i a la memòria històrica.
- Pels tocs d’ironia que s’hi intercalen.
El Jurat vol destacar les moltes referències a la biografia de l’Helena Jubany i Lorente que apareixen en el relat: el mateix títol, el nom de la protagonista, les dates de naixement i mort de l’Helana… Tanmateix, aquest fet no ha influït en la valoració del Jurat, que se centra, òbviament, en les bases del certamen.
Tot seguit, el secretari obre la plica que acompanya l’escrit i resulta que l’autoria de l’obra premiada correspon conjuntament a Joan Fontana i Tou i a Noelia Nogueiro Braña, veïns del Vendrell, a la comarca del Baix Penedès.
I a tres quarts de nou del vespre es clou la reunió.
Elvira Carrió
Esteve Guardiola
Núria Ribas
Manuel Roig
M. Àngela Serra
Llorenç Soldevila
Roser Trilla
Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot
