Veredicte del jurat del XIII Premi Helena Jubany

Reunits telemàticament a les set del vespre del dia 17 de novembre de 2020, els membres del Jurat, format per Maria Ardel, Elvira Carrió, Esteve Guardiola, Núria Ribas, M. Àngela Serra, Llorenç Soldevila, Roser Trilla, i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot, inicien el procediment per triar l’obra guanyadora del 13è Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 45 treballs.

Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.

Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:

  • Amb una menció: La mort, com la vida mateixa, Fils invisibles i El carrer dels Gessamins.
  • Amb dues mencions: El carrer de la felicitat i La cura dels mals d’amor.
  • Amb tres mencions: Preferiria no ser-ho, L’altra cara de la incertesa i Un tros de cel.
  • Amb quatre mencions: Anserall.
  • Amb cinc mencions: Amèlia, Partitures i El rei dels vidres.

Tot seguit, els membres del Jurat, després de raonar el perquè de les mencions de cadascú, decideixen centrar-se en la valoració de les quatre obres que n’han obtingut més de tres i exposen i comenten críticament les característiques i valors de cadascuna d’elles. Un cop exposats els arguments i comentaris que han cregut convenients, decideixen sotmetre la decisió final a una votació en què cada membre triarà dues de les quatre obres que han acabat d’avaluar. El resultat és el següent:

  • El rei dels vidres obté 3 vots.
  • Partitures n’obté 4.
  • Anserall n’obté 7, tants com membres del Jurat amb dret a vot.

Així, doncs, s’acorda per unanimitat atorgar el 13è Premi Helena Jubany a l’obra titulada Anserall per les raons següents:

  • Perquè la narració transcorre de manera íntegra dins els paràmetres de l’oralitat, la qual cosa fa que el lector tingui en tot moment la sensació que el narrador li està parlant.
  • Perquè es tracta d’un text volgudament col·loquial, que llisca molt bé a través dels diferents registres que s’hi acoblen. El text flueix amb gràcia i amb tota la vitalitat de la llengua en la tria del lèxic, la inclusió de dialectalismes, les expressions genuïnes i les formes gramaticals ajustades a l’entorn i als personatges al llarg de l’obra.
  • Per la progressió del relat combinada amb regressions induïdes per lapsus de memòria propis de la gent gran, les quals accentuen la versemblança de la història, que resulta molt ben travada mentre es va construint de manera recurrent.
  • Perquè, si bé tracta d’uns fets tràgics, el narrador els conta amb senzillesa, sense angoixa ni èpica, com si formessin part de la quotidianitat.
  • Pels tocs d’humor, ironia i tendresa que es van desgranant al llarg del relat.
  • Per les reflexions lingüístiques que el text intercala sobre la unitat de la llengua.

Tot seguit, el secretari obre la plica que acompanya l’escrit i resulta que l’autoria de l’obra premiada correspon a Manuel Roig Abad, nat a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) i veí d’Ibi (comarca de l’Alcoià), el qual és informat per telèfon que li ha estat atorgat el 13è Premi Helena Jubany.

I a dos quarts de nou del vespre es clou la reunió.

Maria Ardel                            Elvira Carrió                          Esteve Guardiola       

Núria Ribas                            M. Àngela Serra                     Llorenç Soldevila      

Roser Trilla                            Joan Jubany

You may also like...