Reunits a la Llibreria Robafaves de Mataró a les vuit del vespre del dia 26 de novembre de 2010, els membres del Jurat –format per Elvira Carrió, Pep Duran, Lluïsa Esteve, Núria Ribas, Roser Ros, Llorenç Soldevila, Roser Trilla i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot– inicien les deliberacions per triar, d’entre els 60 treballs presentats, l’obra guanyadora del III Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats.

Per començar, cada membre del jurat diu quins són els textos que considera dignes d’aspirar al premi. Els originals citats són els tretze següents, relacionats per ordre de presentació al concurs:

Un préstec, dos préstecs, tres préstecs, El porquer i el rei Bàmbol, Blanc, La llegenda d’Iverglass, Història Natural i altres contes, Concertino Convidada, Puzle incomplet, Mosso amateur, em fumen i barrut, Del forn al torn, Rellotge de doble esfera, Exemplars de vida singular, A contratemps i Morat, taronja, blanc.

Tot seguit cadascun del membres del Jurat exposa les raons a favor dels originals que ha destacat; es comproven les coincidències de criteri entre diferents membres del Jurat i es contrasten enraonadament les qualitats de les obres: el manteniment de la qualitat literària al llarg de tota l’obra, la riquesa lingüística, l’originalitat del tema, la progressió de l’argument, l’interès que generen i si el text flueix oralment sense necessitat de posteriors adaptacions.

Un cop fetes les comprovacions i deliberacions pertinents, el Jurat tria els dos finalistes següents: Blanc i Història Natural i altres contes.

Tot seguit, la reunió prossegueix amb l’anàlisi d’aquestes dues obres finalistes, que són llegides en veu alta per membres del Jurat. Finalment el Jurat

a) valora l’estil i força oral d’Història Natural i altres contes i la seva capacitat creadora de personatges que fan avançar la narració amb traços calderians, i

b) acorda per unanimitat atorgar el III Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats a l’obra titulada Blanc de Jordi Solé i Comas per la seva prosa fresca, fluida i suggeridora d’imatges; pel seu lèxic en sintonia amb la intencionalitat que vol expressar: humor, ironia, tendresa, etc.; i per la capacitat, a partir d’un fet real, de capgirar-lo i fer-ne un relat creïble, dirigit en tot moment cap a un imaginat oient i una possible audiència juvenil.

A les deu del vespre es clou la reunió.