Reunits a la seu de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente a les 7 del vespre del dia 18 de novembre de 2025, els membres del Jurat, format per Elvira Carrió, Esteve Guardiola, Núria Ribas, M. Àngela Serra, Roser Trilla, Pat Ubach i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot, inicien el procediment per escollir l’obra guanyadora del 18è Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 45 originals.

Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.

Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs, els següents:

• Amb una menció: Els contes Pinot Noir, La faula del vent, Segon manuscrit del segon origen, Una rata de biblioteca, Silencis, Quan s’apaguen els llums i L’entrellat.
• Amb dues mencions: Amb tinta invisible, Pluja negra, El final de ca n’Usher, 5 batecs, No anem bé, Catorze faules variades, Melodies inesperades, Tres contes (L’espantanens, La Tinyosa i Plou i fa sol les bruixes es pentinen) i Caterina.
• Amb tres mencions: Mosca morta.
• Amb quatre mencions: Dignitat.

Tot seguit, després d’intercanviar els punts de vista diversos sobre les narracions mencionades i de contrastar-ne les característiques lingüístiques i literàries, i el fet que incorporin el criteri d’oralitat que es demana a les bases del concurs, els membres del Jurat decideixen considerar finalistes les dues obres següents: Mosca morta i Dignitat.

Llavors procedeixen a fer la lectura expressiva de fragments de les dues obres finalistes i en fan una anàlisi acurada, les comparen i les comenten críticament.

Finalment, un cop exposats els arguments i fetes les consideracions escaients, acorden per unanimitat atorgar el 18è Premi Helena Jubany a l’obra titulada Mosca morta per les raons següents:

1. Perquè es tracta d’una obra narrada per dues veus molt ben acoblades, una d’externa, escrita en tercera persona, i una altra d’interna, en primera persona, que es complementen l’una a l’altra.
2. Perquè l’obra, ambientada en el món rural, en retrata la solitud de la poca gent que hi habita i com això predisposa el personatge principal a l’obsessió fins a la demència.
3. Per les referències literàries que conté.
4. Perquè el relat avança tot accelerant-se fins al final, que, tot i tractar-se d’una mort anunciada, queda obert i ens deixa amb l’ànsia de saber-ne més coses.
5. Perquè tota l’obra és escrita amb un llenguatge viu, ric i genuí (en la morfologia, la sintaxi i la variació i precisió lèxiques), en què caben imatges, onomatopeies, frases fetes, jocs de paraules, creació de neologismes… incloent-hi, quan venen a tomb, termes propis de registres informals.
6. Perquè el relat, en conjunt, ens ve amanit amb ironia i humor, cosa que ens en converteix la lectura en una diversió.

Seguidament, el secretari obre la plica que acompanya l’escrit i en llegeix el contingut a la resta de membres del Jurat. La narració acabada de premiar és obra de Salvador Vergés i Tejero, veí de La Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa.

I a dos quarts i cinc de deu del vespre es clou la reunió.

Elvira Carrió
Esteve Guardiola
Núria Ribas
Àngela Serra
Roser Trilla
Pat Ubach
Joan Jubany, Secretari