{"id":2307,"date":"2022-05-30T22:58:22","date_gmt":"2022-05-30T22:58:22","guid":{"rendered":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/?page_id=2307"},"modified":"2025-11-23T18:04:39","modified_gmt":"2025-11-23T18:04:39","slug":"les-galestes-magiques","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/obra_literiaria_helena_jubany\/les-galestes-magiques\/","title":{"rendered":"Les galetes m\u00e0giques"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; custom_padding=&#8221;7px|||||&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_4,3_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/cristalls-portada-helenajubany.jpg&#8221; title_text=&#8221;Els cristalls de les terres del nord i altres contes, d&#8217;Helena Jubany&#8221; align=&#8221;center&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; locked=&#8221;off&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_code admin_label=&#8221;Les galetes m\u00e0giques&#8221; module_id=&#8221;galetes&#8221; _builder_version=&#8221;4.17.4&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221; locked=&#8221;off&#8221;]<iframe src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_97370454_6_1.html?c1=cb000f\" width=\"100%\" height=\"200\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"\" scrolling=\"no\" loading=\"lazy\"><\/iframe>[\/et_pb_code][et_pb_menu menu_id=&#8221;52&#8243; active_link_color=&#8221;#CB000F&#8221; dropdown_menu_bg_color=&#8221;#D8D9DD&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; menu_font=&#8221;Roboto Slab||||||||&#8221; menu_text_color=&#8221;#C2C3C9&#8243; menu_font_size=&#8221;16px&#8221; locked=&#8221;off&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/et_pb_menu][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;3_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.16&#8243; background_size=&#8221;initial&#8221; background_position=&#8221;top_left&#8221; background_repeat=&#8221;repeat&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;]<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-1541\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/02-galetes-capsal.jpg\" alt=\"\" width=\"1200\" height=\"600\" \/><\/p>\n<h1><strong>Les galetes m\u00e0giques<\/strong><\/h1>\n<h5>[Un conte d&#8217;Helena Jubany il\u00b7lustrat per Regina Bonamusa]<\/h5>\n<p>Era un dia qualsevol. Faltava poc per les vacances d\u2019estiu. En pujar les escales de casa, la Paula va sentir una agradable olor d\u2019alguna cosa que s\u2019estava coent al forn.<\/p>\n<p>\u2014Mmm. Quina oloreta m\u00e9s bona \u2014va dir-se per a ella mateixa.<\/p>\n<p>A l\u2019hora de sopar les postres van ser delicioses. Aquelles galetes rodones i de colors que havia fet la mare tenien un gust exquisit.<\/p>\n<p>\u2014Aquesta recepta la guardar\u00e9. Me l\u2019ha donada una dona que ha vingut a viure al poble \u2014va comentar la mare de la Paula\u2014. Ens hem trobat a la perruqueria i xerrant xerrant&#8230; Sembla estranya, aquella dona, per\u00f2 almenys sap cuinar.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/menjagaleta.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-184 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/menjagaleta.jpg\" alt=\"Ll\u00e0stima que en Quim, el germ\u00e0 petit de la Paula, no les va poder tastar, les galetes. Tenia mal de panxa, i nom\u00e9s podia menjar arr\u00f2s bullit.\" width=\"1500\" height=\"1115\" \/><\/a><\/p>\n<p>Ll\u00e0stima que en Quim, el germ\u00e0 petit de la Paula, no les va poder tastar, les galetes. Tenia mal de panxa, i nom\u00e9s podia menjar arr\u00f2s bullit.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/M-elevo.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-187 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/M-elevo.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1662\" \/><\/a><\/p>\n<p>Aquella nit, quan va ser l\u2019hora d\u2019anar a dormir, a la Paula no li venia la son. Es va aixecar del llit i es va acostar a la finestra. La va obrir de bat a bat, i, sense proposar-s\u2019ho, va pujar sobre l\u2019ampit de la finestra i va estendre els bra\u00e7os, els va obrir com si fossin dues ales enormes. Per un instint desconegut per ella, es va abocar endavant i la sensaci\u00f3 que va tenir va ser meravellosa. Damunt l\u2019aire, damunt el buit, la Paula flotava, m\u00e9s ben dit, volava. Va comen\u00e7ar a despla\u00e7ar-se amb gran agilitat. Aquella sensaci\u00f3 la feia sentir lliure, i el m\u00e9s bo era que no es tractava de cap somni.<\/p>\n<p>Va volar i volar sense parar. Va viatjar fins tan lluny que va arribar, fins i tot, a un pa\u00eds on ja era de dia. Des del cel, la Paula va albirar un pa\u00eds preci\u00f3s; podia distingir dues illes. La que quedava m\u00e9s al nord tenia forma d\u2019estrella esbiaixada i la del sud era allargada. Va anar perdent al\u00e7ada; volia veure qu\u00e8 li oferien aquelles terres tan verdes. Quan es va anar acostant a la superf\u00edcie, va descobrir una combinaci\u00f3 m\u00e0gica entre el mar i la muntanya. Semblava que aquell oce\u00e0 immens jugu\u00e9s a fet i amagar quan s\u2019introdu\u00efa en els fiords, aquelles entrades del mar a la terra que resseguien les altes parets muntanyoses.<\/p>\n<p>La Paula es va introduir en una d\u2019aquestes boques que s\u2019endinsaven en l\u2019illa en forma d\u2019estrella, l\u2019illa que quedava m\u00e9s al nord. Volava arran de mar, i es va acostar a una badia acollidora. En tocar-li els peus a terra va tenir una sensaci\u00f3 molt especial. Justament era aquella terra la que la feia sentir-se especial.<\/p>\n<p>Es va asseure sota una arbre magn\u00edfic. La cap\u00e7ada era arrodonida i molt abundosa de fulles i branques. Quan estava all\u00e0 descansant,<br \/>observant aquella mar esplendorosa, va sentir un soroll suau damunt seu. De l\u2019arbre va baixar una nena d\u2019uns deu anys, morena i amb una cabellera llisa que li arribava a la cintura. La nena se li va acostar i va fregar el seu nas amb el de la Paula.<\/p>\n<p>\u2014No t\u2019espantis, aqu\u00ed ens saludem aix\u00ed \u2014va dir en un angl\u00e8s perfecte.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/peto-de-nas.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-190 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/peto-de-nas.jpg\" alt=\"\" width=\"1417\" height=\"1336\" \/><\/a><\/p>\n<p>\u201cQuina manera m\u00e9s peculiar de saludar\u201d, va pensar la Paula. De fet, aquest ritual li recordava els costums dels esquimals. Sort que a escola havia apr\u00e8s una mica d\u2019angl\u00e8s, i per aix\u00f2 van poder intercanviar algunes paraules. La nena morena es deia Nicole, i vivia en una caseta de fusta en aquella badia, amb la seva \u00e0via. Les terres on eren s\u2019anomenaven Nova Zelanda, i all\u00e0 era costum que els nens s\u2019eduquessin amb els avis, no pas amb els pares, com era el cas de la Paula.<\/p>\n<p>La Nicole anava descal\u00e7a, i no era justament perqu\u00e8 fos pobra. La seva fam\u00edlia era humil, s\u00ed, per\u00f2 no havien passat mai gana ni els havia faltat de res.<\/p>\n<p>\u2014Molta gent va descal\u00e7a aqu\u00ed. \u00c9s m\u00e9s c\u00f2mode\u2014li va explicar la Nicole\u2014. Aquest \u00e9s el meu arbre preferit, m\u2019hi passo hores i hores llegint o amagant-m\u2019hi quan jugo amb els meus cosins. Em v\u00e9nen a veure cada estiu, saps?<\/p>\n<p>A la Paula li feia molta gr\u00e0cia tot el que li explicava la Nicole; era una altra manera de viure, i la trobava molt interessant.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/pares.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-192 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/pares.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1672\" \/><\/a><\/p>\n<p>\u2014El meu pare \u00e9s d\u2019origen angl\u00e8s i la meva mare \u00e9s maori, una cultura que viu a l\u2019illa des de fa uns vuit-cents anys\u2014va continuar explicant la Nicole\u2014. Jo visc amb la meva \u00e0via maori; ella me n\u2019ensenya la llengua i els costums. Els maoris i els colons vinguts d\u2019altres parts del m\u00f3n, sobretot d\u2019Anglaterra i d\u2019Irlanda, ens entenem i ens respectem.<\/p>\n<p>Era una gran sort poder conviure en pau, tot i la barreja de cultures tan diferents. La predisposici\u00f3 cap al respecte i la toler\u00e0ncia envers els altres creava un ambient de tranquil\u00b7litat, que s\u2019adeia a un paisatge tan agradable a la vista i a la resta de sentits.<\/p>\n<p>\u2014M\u2019agrada molt el teu pa\u00eds, Nicole \u2014li va dir la Paula\u2014. M\u2019agradaria tornar-te a veure, si mai puc tornar. De fet, no crec que et puguis creure com m\u2019ho he fet per arribar fins aqu\u00ed. No n\u2019estic del tot segura, per\u00f2 crec que he menjat unes galetes de colors que m\u2019han ajudat a volar.<\/p>\n<p>\u2014Quines coses m\u00e9s curioses que teniu, al teu pa\u00eds. Ja que parles de menjar, l\u2019\u00e0via m\u2019est\u00e0 esperant per dinar. Me n\u2019he d\u2019anar. Fins aviat, Paula.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/iaia_bona.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-193 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/iaia_bona.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1101\" \/><\/a><\/p>\n<p>Certament, la Paula havia sortit a mitjanit, quan a Nova Zelanda era justament migdia. La Nicole havia de dinar. A casa, l\u2019\u00e0via li havia preparat marisc i algues que ella mateixa havia collit de la badia.<\/p>\n<p>La Paula tamb\u00e9 havia d\u2019anar pensant a tornar cap a casa, s\u2019estava fent tard i s\u2019havia d\u2019espavilar si volia dormir una miqueta<\/p>\n<p>El viatge havia fet cansar la Paula, malgrat l\u2019agilitat que tenia en volar i la gran velocitat que va arribar a assolir en l\u2019aire. Es va adormir imaginant els paisatges que feia uns instants acabava de veure amb els seus propis ulls. Era fant\u00e0stic poder viatjar d\u2019aquella manera, amb tanta rapidesa i llibertat.<\/p>\n<p>L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed, la Paula no se\u2019n va poder estar, d\u2019explicar-li la seva aventura al seu germ\u00e0, en Quim. Potser era massa petit per explicar-li coses com aquella \u2014tot just acabava de fer sis anys\u2014, per\u00f2 li va ser impossible d\u2019evitar-ho. Evidentment, en Quim no s\u2019ho podia creure.<\/p>\n<p>\u2014D\u2019acord, no t\u2019ho creur\u00e0s si no ho veus, oi? \u2014li deia la Paula\u2014. Doncs, mira, com que no queden galetes, haurem de buscar aquesta dona misteriosa. Li demanarem m\u00e9s galetes i que ens digui qui \u00e9s. Potser \u00e9s una bruixa. M\u2019agradaria que tu tamb\u00e9 coneguessis qu\u00e8 \u00e9s volar i viatjar sense l\u00edmits.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/investigacio-bona.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-196 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/investigacio-bona.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"890\" \/><\/a><\/p>\n<p>Van investigar pel poble. Volien trobar aquella dona. La perruquera els va comentar que li havia semblat sentir que vivia al carrer del Sol. Segurament s\u2019hi estava de lloguer. Al carrer del Sol, una botiguera els va mostrar un portal de color groc.<\/p>\n<p>\u2014Cada dia entra i surt per aquesta porta \u2014va indicar als nens.<\/p>\n<p>No s\u2019ho van pensar dues vegades. Van trucar a la porta i van sentir un soroll d\u2019ocellets que cantaven. Aquest era el timbre de la bruixa?<\/p>\n<p>Els va obrir la porta una dona gran, gaireb\u00e9 la van trobar vella. No tenia gaire bon aspecte, tot i que no anava pas bruta ni vestia de forma desagradable. Tenia un aspecte poc familiar, per dir-ho d\u2019alguna manera.<\/p>\n<p>\u2014Qu\u00e8 voleu, vailets? \u2014va dir amb una veu un p\u00e8l rogallosa.<\/p>\n<p>\u2014Ven\u00edem a veure\u2019t, perqu\u00e8 tenim curiositat per coneixe\u2019t. De fet, ens han portat fins aqu\u00ed unes galetes que ens va fer ahir la mare \u2014es va atrevir a dir la Paula.<\/p>\n<p>\u2014Entreu, entreu, que en parlarem. Justament, jo tamb\u00e9 volia veure-us \u2014va contestar la dona.<\/p>\n<p>La decoraci\u00f3 de l\u2019estan\u00e7a era for\u00e7a agradable, amb colors lilosos i rosats. Feia bona olor, aquella casa, malgrat la singularitat d\u2019alguns detalls.<\/p>\n<p>\u2014Ahir vas donar una recepta de galetes a la nostra mare, i em van agradar molt. El meu germ\u00e0, per\u00f2, no les va poder tastar; tenia mal de panxa \u2014va comen\u00e7ar la Paula\u2014. Vol\u00edem aconseguir-ne m\u00e9s, per\u00f2 la mare no ens en tornar\u00e0 a fer tan aviat. Segur que no en far\u00e0 m\u00e9s fins d\u2019aqu\u00ed a unes quantes setmanes. Les mares tenen aquestes coses.<\/p>\n<p>\u2014Aix\u00ed que aquest noi tamb\u00e9 vol tastar les galetes, oi? \u2014va dir aquella dona amb mig somriure a la boca\u2014. No \u00e9s gens f\u00e0cil fer galetes bones, sabeu? A m\u00e9s, cal una recepta especial. Us en puc deixar tastar a tots dos, si us guanyeu la meva confian\u00e7a.<\/p>\n<p>\u2014Farem el que vulguis \u2014va gosar dir la Paula, que ja tenia ganes de tornar a viatjar.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/la-merla.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-200 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/la-merla.jpg\" alt=\"\" width=\"1116\" height=\"1650\" \/><\/a><\/p>\n<p>\u2014Veureu, aix\u00f2 us estranyar\u00e0, per\u00f2 resulta que em vaig equivocar en donar-li la recepta a la vostra mare \u2014els va explicar la dona\u2014. Jo volia donar-li\u2019n una altra, per\u00f2 vaig fer un mal cuinat. El que us demano \u00e9s que intercanvieu la recepta que t\u00e9 la vostra mare per aquesta altra que he preparat de galetes normals.<\/p>\n<p>Els dos germans es van mirar sorpresos. Per\u00f2 sense dir res van agafar la recepta de galetes normals i van sortir al carrer.<\/p>\n<p>\u2014Est\u00e0s boja, Paula \u2014li va dir en Quim\u2014. Com vols intercanviar les receptes? No veus que la mare no ens en podr\u00e0 tornar a fer mai m\u00e9s, de galetes d\u2019aquestes que dius que s\u00f3n m\u00e0giques?<\/p>\n<p>\u2014Tens ra\u00f3. Si ho fem, no podrem tornar-ne a menjar a casa. Per\u00f2 si esperem que la mare en torni a fer, almenys t\u2019haur\u00e0s d\u2019esperar dues setmanes. De deb\u00f2, Quim, volar \u00e9s fant\u00e0stic i si ens guanyem la confian\u00e7a de la bruixa podrem volar aquesta nit mateix, podrem fer un viatge meravell\u00f3s all\u00e0 on tu vulguis. I si ens fem amics de la bruixa, tindrem galetes sempre que vulguem, que no ho entens? \u2014va replicar la Paula.<\/p>\n<p>Finalment, la Paula i en Quim van acordar que recuperarien la recepta de les galetes m\u00e0giques i la intercanviarien per la de galetes normals. Van entrar a casa i, aprofitant un moment que la mare havia sortit a comprar, van entrar a la cuina i van buscar la recepta entre els llibres de cuina. Els va costar una mica de trobar-la, perqu\u00e8 la mare l\u2019havia ficada dins un quadern on s\u2019anotava les receptes que sortien a la televisi\u00f3.<\/p>\n<p>Els nens van sortir corrents de casa i van anar directament cap al carrer del Sol.<\/p>\n<p>\u2014Ja som aqu\u00ed&#8230; Et portem la recepta \u2014va dir la Paula, encara esbufegant per la correguda\u2014. B\u00e9, la veritat \u00e9s que no s\u00e9 com<br \/>t\u2019he de dir. Qui ets tu?<\/p>\n<p>\u2014Tothom em coneix per Martina, per\u00f2 ben poca gent sap el meu nom real \u2014va dir la dona, amb un to ben misteri\u00f3s.<\/p>\n<p>\u2014B\u00e9, no hi fa res si no ens vols dir el teu nom \u2014va comentar la Paula\u2014. De moment et direm Martina. Per\u00f2, quan podrem tornar a tastar aquelles galetes que ens havies prom\u00e8s?<\/p>\n<p>\u2014Quines voleu, les rodones de colors? \u2014va dir la Martina.<\/p>\n<p>\u2014S\u00ed \u2014va afirmar rotundament la Paula, que ja es delia per sortir volant\u2014. \u00c9s que en tens de m\u00e9s tipus, potser?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/merla-asseguda.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-199 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/merla-asseguda.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1396\" \/><\/a><\/p>\n<p>\u2014B\u00e9, en faig de moltes menes: de rodones de colors, de blaves amb mel, de verdes en forma d\u2019estrella&#8230; Cadascuna de les varietats t\u00e9 alguna particularitat. Les rodones de colors m\u2019agraden, perqu\u00e8 tenen els seus efectes a la nit, i pots fruir-ne tranquil\u00b7lament mentre tothom dorm. Oi, Paula? \u2014li va dir, amb un deix de complicitat.<\/p>\n<p>\u2014Vols dir que en fas amb altres propietats? \u2014va dir la Paula, amb uns ulls com unes taronges. \u201cQuantes coses es podrien fer al costat d\u2019aquella mena de bruixa?\u201d, es preguntava la noia en pensaments.<\/p>\n<p>\u2014B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s un tema del qual ja tindrem temps de parlar \u2014va dir la Martina. La Paula es va quedar de pedra. No sabia si aquell comentari es referia a la pregunta que havia fet en veu alta o a la que li acabava de passar per la ment.<\/p>\n<p>Tot seguit la Martina va oferir-los una plata de galetes rodones de colors que els dos germans van engolir amb delit. Eren bon\u00edssimes, potser m\u00e9s i tot que les que havia fet la mare. \u201c\u00c9s que la Martina hi havia posat alguna cosa especial?\u201d,<br \/>es van preguntar en Quim i la Paula sense intercanviar-se ni<br \/>un mot.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/mare-i-gat.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-204 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/mare-i-gat.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1432\" \/><\/a><\/p>\n<p>Entre una cosa i l\u2019altra, ja s\u2019havia fet l\u2019hora de sopar. Els nens van tornar a casa, i la mare es va sorprendre una mica que no mengessin gaire. \u201cJa deuen haver estat menjant porqueries durant la tarda\u201d, va pensar ella, sense preocupars\u2019hi gaire.<\/p>\n<p>\u2014Tenim son, ens n\u2019anem a dormir \u2014va dir en Quim havent sopat.<\/p>\n<p>Aquest comentari ja va estranyar una mica m\u00e9s a la mare, i al pare que tot just acabava d\u2019arribar de la feina. \u201cMillor\u201d, van pensar tots dos, \u201cm\u00e9s tranquils que estarem aquest vespre\u201d. I certament, van poder gaudir d\u2019una vetllada molt calmada, i van poder parlar dels seus temes preferits, que sempre feien allargar quan la canalla no els interrompia.<\/p>\n<p>Ja fosquejava. En Quim i la Paula es van esperar una estoneta que el cel agaf\u00e9s m\u00e9s negror. No podien permetre que els ve\u00efns els veiessin flotant en l\u2019aire. Quan va ser ben fosc, van obrir la finestra de l\u2019habitaci\u00f3, van pujar tots dos a l\u2019ampit i van notar com s\u2019enlairaven, amunt, amunt.<\/p>\n<p>Encara no s\u2019havien allunyat del poble, que van advertir d\u2019una forma gaireb\u00e9 imperceptible la pres\u00e8ncia d\u2019alg\u00fa. Per\u00f2, all\u00e0 dalt? Flotant en l\u2019aire? Qui podia haver-hi si no era un ocell o b\u00e9 un hum\u00e0 que hagu\u00e9s tastat les galetes m\u00e0giques?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/donaocell.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-206 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/donaocell.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1662\" \/><\/a><\/p>\n<p>A l\u2019al\u00e7ada on eren va apar\u00e8ixer una dona jove, bonica i esvelta. La seva pres\u00e8ncia els va transmetre certa confian\u00e7a, sense saber ben b\u00e9 per qu\u00e8. Al llarg del bra\u00e7os d\u2019aquella noia s\u2019estenien unes ales adossades precioses, que es movien amb una parsim\u00f2nia i una suavitat tan noble com el vol d\u2019una \u00e0liga.<\/p>\n<p>\u2014Bona nit \u2014va saludar la noia\u2014, no em coneixeu?<\/p>\n<p>La veu rogallosa la va delatar; era la Martina. Per\u00f2 els nois se\u2019n feien creus del canvi d\u2019aspecte de la dona. Com es podia haver rejovenit d\u2019aquella manera? S\u00ed que s\u2019hi assemblava una mica per la fesomia de la cara, per\u00f2 el seu cos s\u2019havia transformat.<\/p>\n<p>\u2014Ets la Martina? \u2014es va meravellar en Quim.<\/p>\n<p>\u2014Com t\u2019ho has fet per canviar el teu aspecte? \u2014va preguntar la Paula.<\/p>\n<p>\u2014De fet, el meu aspecte real \u00e9s aquest \u2014va dir la Martina\u2014. Jo s\u00f3c la dona ocell, i el que m\u00e9s m\u2019agrada \u00e9s viatjar de pa\u00eds en pa\u00eds, de poble en poble, de cultura en cultura. Descobreixo nous mons i noves maneres de viure, i crec que aix\u00f2 em rejoveneix. Durant el dia, he de dissimular la meva realitat, per\u00f2 de nit surto i visc all\u00f2 que vull, visc la vida que m\u2019agrada.<\/p>\n<p>\u2014\u00c9s fant\u00e0stic \u2014va dir la Paula\u2014. Per\u00f2 aquesta nit li havia prom\u00e8s al meu germ\u00e0 que ell triaria la destinaci\u00f3. No et fa res, oi, Martina? O potser t\u2019he de dir dona ocell?<\/p>\n<p>\u2014Digue\u2019m com vulguis. De fet el meu nom \u00e9s Merla \u2014va dir la dona ocell\u2014. Podem anar on vulgueu. A mi m\u2019encanta viatjar per tot el planeta, i fins i tot m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n<p>\u2014On t\u2019agradaria anar, Quim? \u2014li va preguntar la Paula.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/nen-que-vola.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-208 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/nen-que-vola.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1562\" \/><\/a><\/p>\n<p>\u2014M\u2019agradaria molt travessar l\u2019oce\u00e0, anar m\u00e9s enll\u00e0 del nostre pa\u00eds i del nostre continent \u2014va contestar en Quim, ple de curiositat. Va necessitar una bona estona per arribar-se a creure qu\u00e8 li estava passant. Gaireb\u00e9 ja havien travessat tota aquella immensa extensi\u00f3 d\u2019aigua salada. En avi\u00f3 es necessiten unes vuit o deu hores. Ells, en canvi, amb mitja hora ja eren a l\u2019altre continent.<\/p>\n<p>\u2014Anem cap al sud \u2014va dir en Quim\u2014. Veig una llum especial.<\/p>\n<p>\u2014All\u00e0 on veus la llum \u00e9s M\u00e8xic. \u00c9s un pa\u00eds preci\u00f3s \u2014va dir la Merla\u2014. Si voleu podem anar a veure un nen que vaig con\u00e8ixer fa temps. Es diu Omar i ara deu tenir uns vuit o nou anys.<\/p>\n<p>En Quim i la Paula van acceptar aquell oferiment. Era fant\u00e0stic poder viatjar, per\u00f2 encara era m\u00e9s interessant poder con\u00e8ixer la gent d\u2019aquells pobles que visitaven. Van anar perdent al\u00e7ada, fins a arribar a la costa sud-est de M\u00e8xic. Van aterrar a Canc\u00fan.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/pilota.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-210 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/pilota.jpg\" alt=\"\" width=\"2000\" height=\"653\" \/><\/a><\/p>\n<p>L\u2019Omar estava jugant a prop de la platja. Practicava el joc de la pilota amb els seus dos germans. La Merla, en Quim i la Paula es van anar acostant fins on hi havia els nens mexicans. Havien de ser prudents, per\u00f2, perqu\u00e8 el secret de la Merla el sabia ben poca gent.<\/p>\n<p>A l\u2019Omar li van brillar els ulls d\u2019alegria quan va recon\u00e8ixer la Merla de lluny.<\/p>\n<p>\u2014Ja no vull jugar m\u00e9s \u2014va dir als seus germans.<\/p>\n<p>I l\u2019Octavio i l\u2019Andr\u00e9s, que eren m\u00e9s grans, van notar que l\u2019Omar es fixava en les tres persones que s\u2019acostaven cap on eren ells.<\/p>\n<p>\u2014L\u2019Omar ja s\u2019ha cansat de jugar amb nosaltres. Ara t\u00e9 ganes d\u2019estar amb aquesta amiga tan estranya que t\u00e9, i de qui tant li agrada parlar \u2014va xiuxiuejar l\u2019Octavio a l\u2019Andr\u00e9s.<\/p>\n<p>\u2014Nosaltres ens n\u2019anem al poble \u2014va dir l\u2019Andr\u00e9s al seu germ\u00e0 petit\u2014. Ens n\u2019anem amb la gent de la nostra edat. Ja ens veurem m\u00e9s tard.<\/p>\n<p>La Merla va respirar tranquil\u00b7la quan va veure com els dos germans mexicans s\u2019allunyaven. Ara ja tenia via lliure per estar amb l\u2019Omar sense observadors. La Merla i l\u2019Omar es van saludar obertament.<\/p>\n<p>\u2014He vingut amb aquests dos amics. S\u00f3n la Paula i en Quim, i viuen a Europa \u2014li va presentar la Merla\u2014. I aquest \u00e9s l\u2019Omar \u2014va dir dirigint-se als dos germans.<\/p>\n<p>\u2014M\u2019ha agradat molt aquest joc de la pilota \u2014li va dir en Quim, molt interessat\u2014. M\u2019agradaria que me n\u2019ensenyessis.<\/p>\n<p>\u2014\u00c9s molt senzill, ja ho veur\u00e0s \u2014li va respondre l\u2019Omar\u2014. Podem fer una partideta.<\/p>\n<p>Van jugar una estona, fins que l\u2019Omar els va proposar d\u2019anar a veure una zona de M\u00e8xic que li agradava molt. La Merla li va allargar una galeta ovalada que va permetre a l\u2019Omar volar de dia. D\u2019aquesta manera, tots quatre van anar plegats fins a l\u2019interior de la pen\u00ednsula del Yucat\u00e1n, a la regi\u00f3 de Chich\u00e9n Itz\u00e1.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/piramide-maia.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-213 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/piramide-maia.jpg\" alt=\"\" width=\"2222\" height=\"295\" \/><\/a><\/p>\n<p>All\u00f2 era preci\u00f3s. Des del cel, van poder recon\u00e8ixer una gran extensi\u00f3 d\u2019edificis fets amb roca calc\u00e0ria, molts dels quals tenien forma de pir\u00e0mide o de temples antics. Un cop a terra, l\u2019Omar els va explicar que aquelles construccions espectaculars les havien fet els maies, entre els segles VI i X. Als edificis hi havia molts dibuixos en relleu que representaven guerrers i les seves gestes.<\/p>\n<p>\u2014Els maies eren un poble guerrer, i amb aquestes imatges ens han deixat representada la nostra hist\u00f2ria, tot i que despr\u00e9s va haver-hi unes fortes invasions per part dels europeus, sobretot dels espanyols. Per aix\u00f2 nosaltres parlem aquest idioma \u2014els explicava el nen mor\u00e8 de pell en un castell\u00e0 que tots podien entendre.<\/p>\n<p>La Paula i en Quim van aprendre moltes coses amb l\u2019Omar, i es van enamorar una mica d\u2019aquella terra tan llunyana i que mai no havien ni imaginat. Aquells monuments de pedra els van deixar admirats.<\/p>\n<p>S\u2019anava fent tard, i l\u2019Omar ja havia de comen\u00e7ar a anar cap a casa per sopar. A M\u00e8xic eren les vuit del vespre, mentre que al poble de la Paula i en Quim eren les dues de la matinada. Havien fet un bon viatge, per\u00f2 ja era hora de tornar, tamb\u00e9 per a ells.<\/p>\n<p>Es van acomiadar de l\u2019Omar, i la Merla se\u2019n va anar al capdavant, amb la Paula i en Quim al darrere. Ara, en Quim s\u2019anava fent a la idea de com era de meravell\u00f3s viatjar i con\u00e8ixer cultures noves. Havia apr\u00e8s un joc nou, que podria ensenyar als seus amics i divertir-se plegats. Era el primer que pensava fer quan an\u00e9s a l\u2019escola.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/vull-dormir-mes.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-215 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/vull-dormir-mes.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1383\" \/><\/a><\/p>\n<p>L\u2019estiu va anar passant de viatge en viatge. Les nits de vetlla cansaven els dos germans, per\u00f2 no hi volien pas renunciar. Els encantava voltar pel m\u00f3n amb la Merla, la dona ocell. Els viatges estaven garantits sempre que tots dos germans no descobrissin el secret. Era l\u2019\u00fanica condici\u00f3 que els havia imposat la Merla. Tot all\u00f2 que aprenien als viatges s\u00ed que ho podien comentar als amics, per\u00f2 mai no podien dir on ni com ho havien apr\u00e8s.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/hi-ha-algu.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-219 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/hi-ha-algu.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1662\" \/><\/a><\/p>\n<p>La Paula i en Quim van saber conservar el secret, i per aix\u00f2 tenien la porta del carrer del Sol oberta sempre que volguessin. Fins que un dia, quan els dos nens van entrar a la casa de la Merla despr\u00e9s de trucar a la porta, no la van trobar. Nom\u00e9s hi havia una nota sobre la taula. Eren unes paraules de comiat.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/nota-paper.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-216 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/nota-paper.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1698\" \/><\/a><\/p>\n<p><em>&#8220;He hagut de marxar cap a una altra contrada.<\/em><\/p>\n<p><em>A altres nens i nenes tamb\u00e9 els agradar\u00e0 de tastar les galetes m\u00e0giques.<\/em><\/p>\n<p><em>Algun dia potser tornar\u00e9, i podrem fer galetes noves i amb altres propietats.<\/em><\/p>\n<p><em>Mentrestant, ja sabeu que nom\u00e9s vull que guardeu el meu <strong>secret<\/strong> i segur que podreu continuar viatjant amb la imaginaci\u00f3<\/em><\/p>\n<p><em>O qui sap?&#8221;<\/em><\/p>\n<p>La Paula i en Quim van quedar entristits. Els viatges a altres continents i a altres pa\u00efsos s\u2019havien acabat. En aquell moment es van maleir els ossos per haver canviat la recepta que la Merla havia donat a la mare; per\u00f2, si no ho haguessin fet, no haurien pogut viatjar amb ella i con\u00e8ixer altres nens i nenes del m\u00f3n. La Merla no els hauria revelat ni el seu nom.<\/p>\n<p>D\u2019una banda, tenien l\u2019esperan\u00e7a que arrib\u00e9s el dia que torn\u00e9s la dona ocell; per\u00f2, de l\u2019altra, se sentien feli\u00e7os per tot all\u00f2 que havien apr\u00e8s al seu costat, per aquella passi\u00f3 per viatjar que els havia encomanat i que potser algun dia, quan fossin m\u00e9s grans, podrien fer realitat per si sols.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/maleta.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-218 size-medium\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/maleta-300x255.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"255\" \/><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><a class=\"aligncenter download-button\" href=\"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/contacta-amb-lassociacio-helena-jubany\/\" rel=\"nofollow\"><\/a><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][wdcl_image_carousel is_autoplay=&#8221;off&#8221; slide_count=&#8221;5&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/01-cristalls-800.jpg&#8221; title=&#8221;Els cristalls de les terres del nord&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMDMifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/02-galetes-800.jpg&#8221; title=&#8221;Les galetes m\u00e0giques&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMDcifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/03-invasio-800.jpg&#8221; title=&#8221;Una invasi\u00f3 monstruosa&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMTEifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/04-fugida-800.jpg&#8221; title=&#8221;La fugida de l&#8217;internauta&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMTQifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/05-pensaments-800.jpg&#8221; title=&#8221;Els pensaments voladors&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMTcifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/06-formiga-800.jpg&#8221; title=&#8221;La formiga que es va adormir sobre la closca d&#8217;una tortuga&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMjAifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/07-matrioska-800.jpg&#8221; title=&#8221;Matrioska&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMjMifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/08-lluna-800.jpg&#8221; title=&#8221;En companyia de la lluna&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMjYifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/09-lladre-800.jpg&#8221; title=&#8221;Lladre d&#8217;instants&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMzMifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][\/wdcl_image_carousel][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les galetes m\u00e0giques [Un conte d&#8217;Helena Jubany il\u00b7lustrat per Regina Bonamusa] Era un dia qualsevol. Faltava poc per les vacances d\u2019estiu. En pujar les escales de casa, la Paula va sentir una agradable olor d\u2019alguna cosa que s\u2019estava coent al forn. \u2014Mmm. Quina oloreta m\u00e9s bona \u2014va dir-se per a ella mateixa. A l\u2019hora de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":2296,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"class_list":["post-2307","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2307","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2307"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2307\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5219,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2307\/revisions\/5219"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2307"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}