{"id":2303,"date":"2022-05-30T22:55:39","date_gmt":"2022-05-30T22:55:39","guid":{"rendered":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/?page_id=2303"},"modified":"2025-11-23T18:03:42","modified_gmt":"2025-11-23T18:03:42","slug":"els-cristalls-de-les-terres-del-nord","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/obra_literiaria_helena_jubany\/els-cristalls-de-les-terres-del-nord\/","title":{"rendered":"Els cristalls de les terres del nord"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; custom_padding=&#8221;3px|||||&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_row column_structure=&#8221;1_4,3_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_column type=&#8221;1_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/cristalls-portada-helenajubany.jpg&#8221; title_text=&#8221;Els cristalls de les terres del nord i altres contes, d&#8217;Helena Jubany&#8221; align=&#8221;center&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; locked=&#8221;off&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_code disabled_on=&#8221;off|off|off&#8221; _builder_version=&#8221;4.17.4&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;]<iframe src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_97374318_6_1.html?c1=cb000f\" width=\"100%\" height=\"200\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"\" scrolling=\"no\" loading=\"lazy\"><\/iframe>[\/et_pb_code][et_pb_menu menu_id=&#8221;52&#8243; active_link_color=&#8221;#CB000F&#8221; dropdown_menu_bg_color=&#8221;#D8D9DD&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; menu_font=&#8221;Roboto Slab||||||||&#8221; menu_text_color=&#8221;#C2C3C9&#8243; menu_font_size=&#8221;16px&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/et_pb_menu][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;3_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_image src=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/01-cristalls-capsal.jpg&#8221; title_text=&#8221;Els cristalls de les terres del nord&#8221; _builder_version=&#8221;4.17.4&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=&#8221;4.17.4&#8243; background_size=&#8221;initial&#8221; background_position=&#8221;top_left&#8221; background_repeat=&#8221;repeat&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;]<\/p>\n<h1><strong>Els cristalls de les terres del nord<\/strong><\/h1>\n<h5>[Un conte de l&#8217;Helena Jubany il\u00b7lustrat amb fotos del seu viatge a Cant\u00e0bria]<\/h5>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Hi havia algun n\u00favol r\u00fafol al cel que feia que tot s\u2019ombreg\u00e9s durant una estona. De tant en tant, el sol es deixava entreveure i il\u00b7luminava la superf\u00edcie visible amb una llum groguenca clara.<\/p>\n<p>L\u2019espera es feia llarga, all\u00e0, en un poblet proper a la capital, on sempre, des de nina, havia viscut la Maria. Pretenien sortir d\u2019hora, per\u00f2 calia acabar d\u2019arranjar els \u00faltims preparatius. Coneixia prou b\u00e9 la Clara. El seu car\u00e0cter obert i alegre la feia molt agradable per anar a passar uns quants dies juntes. Volien anar m\u00e9s enll\u00e0 de les plan\u00faries i les estepes, volien endinsar-se en un m\u00f3n nou per a totes dues, veure indrets que mai no havien vist, per\u00f2 que havien imaginat moltes vegades. Volien fer un viatge de lleure que impliqu\u00e9s les m\u00ednimes preocupacions i que proporcion\u00e9s la m\u00e0xima desconnexi\u00f3 del dia a dia. L\u2019\u00fanica cosa que preocupava la Maria, i sabia perfectament que hauria de conviure aquells dies amb aquell inconvenient, era la indisciplina de la Clara, la seva falta d\u2019horaris, els seus oblits, la seva alegria de viure cada instant sense pensar ni un moment en all\u00f2 que podria passar ni que fos cinc minuts despr\u00e9s, sense pensar en les consequ\u0308\u00e8ncies.<\/p>\n<p>I, sense pensar en les consequ\u0308\u00e8ncies, la Clara ja havia sortit de casa, gaireb\u00e9 una hora m\u00e9s tard del que havien acordat, amb la seva furgoneta C15 vella i atrotinada, que havia adquirit en una ocasi\u00f3 per un preu m\u00f2dic. La seva primera feina com a interina en un institut del poble de la Maria li havia perm\u00e8s de fer-se amb aquell primer vehicle que per a ella era un s\u00edmbol de llibertat.<\/p>\n<p>La Clara feia aquell recorregut cada dia per anar a treballar, per\u00f2 aquell mat\u00ed era diferent. Va enfilar la carretera de revolts, va passar pel costat de les pinedes que li quedaven a la dreta i que tan b\u00e9 coneixia i va observar els canyars que flanquejaven la riera, que quedava a la banda esquerra de la carretera. Aquell dia, per\u00f2, era diferent, perqu\u00e8 passaria de llarg aquell paisatge quotidi\u00e0 per anar m\u00e9s enll\u00e0 del poble, la ciutat, la comarca i, fins i tot, el pa\u00eds on vivia. Era l\u2019inici d\u2019una aventura que feia molts dies que esperava i que en duraria for\u00e7a menys.<\/p>\n<p>A la pla\u00e7a del poble, la Maria esperava impacient. Tenia unes ganes boges de marxar de viatge amb la Clara, cap a les terres del nord de la pen\u00ednsula, malgrat que sempre li havia fet una mica de por allunyar-se de casa i fer cap en llocs desconeguts. Li feia respecte sentir la incertesa de no saber com estarien l\u2019endem\u00e0, en quin punt del mapa, on dormirien, qu\u00e8 menjarien, amb qu\u00e8 es trobarien, quin temps faria&#8230; Eren tots aquells interrogants que sorgeixen quan escollim iniciar una aventura cap a nous indrets, fora de casa, quan decidim deixar la quotidianitat durant uns pocs dies per aprendre coses noves, sensacions noves, llocs nous&#8230;<\/p>\n<p>Mentre la Maria rumiava aquestes cab\u00f2ries, va sentir el so d\u2019un fre de cotxe vell. La Clara ja era all\u00ed, m\u00e9s d\u2019una hora tard, i amb aquella tranquil\u00b7litat que la caracteritzava.<\/p>\n<p>\u2014Ja podem acabar de carregar els teus trastets. La resta, ja \u00e9s tot a punt.<\/p>\n<p>Era evident que no era el millor dia per sortir. S\u2019havia qualificat des dels mitjans de comunicaci\u00f3 com el dia clau de l\u2019operaci\u00f3 sortida, i realment no estaven pas soles a l\u2019autopista A-7. Ben al contrari, all\u00f2 era pitjor que un formiguer, i encara els quedaven unes bones hores de cam\u00ed. El paisatge del Vall\u00e8s m\u00e9s industrial no era gens agra\u00eft a la vista. L\u2019horitz\u00f3 estava cobert d\u2019una boira bruta que creava una sensaci\u00f3 de dificultat per respirar. Durant el cam\u00ed, la Maria ja s\u2019imaginava els paisatges verds i gratificants d\u2019Ast\u00faries.<\/p>\n<p>El Monte Cayo es mostrava davant d\u2019elles enmig d\u2019una comarca relativament plana. Despr\u00e9s d\u2019aquell dia incert, comen\u00e7aven a confiar que, malgrat la pana del cotxe que les havia deixades sense vehicle propi, podrien continuar el viatge. El cim arrodonit es perfilava clarament des de l\u2019esplanada on havien plantat la tenda, prop d\u2019una font. I prop de la font, sobre una pedra, un noi esprimatxat estava fent-se una cigarreta. Anava descal\u00e7, i en un cant\u00f3 hi tenia les botes de muntanya que segurament s\u2019havia tret per deixar descansar els peus. Es van saludar, i no es van dir res m\u00e9s.<\/p>\n<p>Havien viatjat en aquell cotxe atrotinat durant tot el mat\u00ed i bona part de la tarda. Nom\u00e9s havien parat una curta estona per rosegar el parell d\u2019entrepans que duien preparats. Havien travessat la Catalunya oest, per les vinyes del Pened\u00e8s i la depressi\u00f3 de Lleida. El paisatge de Los Monegros era depriment, des\u00e8rtic. Hi havia punts en qu\u00e8 la terra era gaireb\u00e9 blanca, de tan seca. Apareixien alguns arbres com bolets enmig d\u2019un espai immensament pla, subtilment ondejat. Viatjaven damunt d\u2019un altipl\u00e0, enorme, sense fi. No podien adonar-se d\u2019on comen\u00e7ava i on acabava, per\u00f2 estava uns quants metres sobre el nivell del mar, malgrat l\u2019ampla i vasta plan\u00edcia. Els colors ocres, groguencs i marronosos es combinaven amb alguns tons verdosos, m\u00e9s aviat clars. L\u2019\u00fanic bri de simpatia que hi van trobar va ser un semicercle que voltejava l\u2019autopista i un indicador que assenyalava el punt concret per on passava el meridi\u00e0 de Greenwich.<\/p>\n<p>De tant en tant, s\u2019entreveia alguna masia que els recordava altres temps. D\u2019aspecte r\u00fastic, una casa de pag\u00e8s era envoltada de camps pr\u00e0cticament erms, amb piles de bales de palla amuntegades a l\u2019era i un dos cavalls atrotinat al costat de la masia, el qual semblava m\u00e9s una pe\u00e7a de decoraci\u00f3 que no pas un vehicle \u00fatil per a despla\u00e7ar-se. Era la zona emergida de l\u2019altipl\u00e0.<\/p>\n<p>A mesura que avan\u00e7aven per terres de Saragossa, les serralades fosques i esquerpes, ermes sense ni un bri de vida, quedaven al fons, a l\u2019horitz\u00f3. L\u2019espai que hi havia entre les muntanyes eixutes i l\u2019autopista es vestia de color verd, prenia forma de prats sembrats, de grups de pollancres a\u00efllats, de camps d\u2019arbres fruiters&#8230; tamb\u00e9 hi havia petits pobles i finques amb masos que vivien a la merc\u00e8 del riu que franquejava la zona.<\/p>\n<p>A l\u2019al\u00e7ada de Tarassona es van desviar de l\u2019autopista per agafar la carretera N-122, que les havia de portar fins a S\u00f2ria. Havien triat aquell itinerari \u2014Saragossa, S\u00f2ria, Burgos, Lle\u00f3, fins a Ast\u00faries\u2014 perqu\u00e8 creien que podrien veure coses m\u00e9s interessants que no pas anant-hi pel Pa\u00eds Basc, lloc on ja havien estat diverses vegades.<\/p>\n<p>Havien de fer encara molts i molts quil\u00f2metres, gaireb\u00e9 nou-cents, per arribar al seu dest\u00ed. Calculaven que aquell mateix dia, al vespre, podrien ser relativament a prop d\u2019aquell punt. A mitja tarda, per\u00f2, van tenir un petit imprevist, que potser no resultaria tan petit com elles, i sobretot la Maria, es podien pensar en aquell moment. El motor del cotxe va fer un soroll com un espetec. La Clara, que condu\u00efa, va agafar ben fort el volant i va fixar la vista cap endavant. La Maria no sabia ben b\u00e9 si mirava la carretera o el cap\u00f3 del cotxe, d\u2019on havia sortit l\u2019estr\u00e8pit. El cotxe va anar alentint la marxa, de mica en mica, fins que es va aturar. La Clara es va mirar la Maria, que ja feia estona que l\u2019observava amb els seus ulls verd fosc penetrant. La Clara va posar el fre de m\u00e0 i va aturar el motor. Va sortir del cotxe d\u2019una revolada i va obrir el cap\u00f3 amb l\u2019ajuda d\u2019un drap, per no cremarse. El fum atrapat dins el motor es va anar deslliurant d\u2019aquella pres\u00f3: es va formar un n\u00favol damunt el cotxe, que desprenia una olor gaireb\u00e9 asfixiant.<\/p>\n<p>La Maria no s\u2019ho podia creure. Encara no a mig cam\u00ed i ja tenien pana. \u201cDeu ser poca cosa, una pe\u00e7a trencada\u201d, pensava la Maria. Per\u00f2 la Clara, que tenia davant dels ulls aquella desferra fumejant i ag\u00f2nica, d\u2019un primer moment va veure clar que all\u00f2 era la fi del viatge. Aquell cotxe no li donaria la satisfacci\u00f3 de c\u00f3rrer ni un sol quil\u00f2metre m\u00e9s, almenys amb ella al volant. S\u2019havia quedat sense oli, justament perqu\u00e8 la Clara, en revisar-lo abans de sortir, s\u2019havia oblidat de tornar a posar el tap al seu lloc. L\u2019oli bullent havia saltat sobre el motor lliurement, fins a clavar-lo.<\/p>\n<p>El mec\u00e0nic d\u2019\u00c0greda, el poble on el cotxe havia dit prou, els ho va confirmar:<\/p>\n<p>\u2014A aquest cotxe se li ha de fer motor, i em representar\u00e0 uns quants dies de feina entre que m\u2019envien les peces i faig la reparaci\u00f3. L\u2019\u00fanica cosa que us puc oferir \u00e9s un preu no massa elevat pel cotxe vell; encara en podria aprofitar alguna pe\u00e7a.<\/p>\n<p>La Maria tenia la sensaci\u00f3 que les seves vacances estaven sobre una corda fluixa que en qualsevol moment es podia trencar. La Clara, en canvi, autom\u00e0ticament va pensar que all\u00f2 era una bona idea: es podrien vendre el cotxe i, amb el que en traguessin, continuar el viatge amb tren. L\u2019\u00fanic inconvenient era com s\u2019ho farien per arribar a una estaci\u00f3 de RENFE.<\/p>\n<p>\u2014Si nom\u00e9s us preocupa aix\u00f2, no hi ha cap problema \u2014els va dir el mec\u00e0nic\u2014. Si dem\u00e0 sou ben puntuals, a les set del mat\u00ed el meu germ\u00e0 us pot portar fins a Burgos, on ha d\u2019anar per qu\u0308estions de feina.<\/p>\n<p>Van dormir en una \u00e0rea recreativa propera al poble, on hi havia uns camps plans i una font, amb algunes taules i bancs de fusta. Era un bon lloc per a acampar i preparar alguna cosa calenta per sopar. All\u00e0 van veure aquell noi esprimatxat, que fumava tabac de picadura i que anava descal\u00e7, amb les botes de muntanya al costat. Mentre elles soparen no els va dir res. Les observava a elles i observava el cim arrodonit de la muntanya que es distingia en la foscor, embolcallada amb una nit negra i estelada. Al nord, l\u2019estrella polar indicava el lloc d\u2019arribada.<\/p>\n<p>A l\u2019Hug, el noi esprimatxat, li agradava molt de mirar els estels i identificar les estrelles. De totes elles, l\u2019estrella polar era la que li feia pensar en les seves fites, les diverses fites que al llarg de la vida es podia haver marcat i que, curiosament i gr\u00e0cies a una gran tossuderia, sempre havia aconseguit tard o d\u2019hora.<\/p>\n<p>Havent sopat, el noi, descal\u00e7 i fumant una nova cigarreta que s\u2019acabava de fer, es va acostar a les noies.<\/p>\n<p>\u2014Bona nit. Viatjo sol per aquestes terres on he vingut a parar una mica sense adonar-me\u2019n i m\u2019he ferit els peus. No s\u00e9 si teniu res per curar-me les llagues.<\/p>\n<p>La Maria i la Clara anaven preparades. La Maria s\u2019havia encarregat de fer una farmaciola amb les coses imprescindibles per anar per la muntanya. Va treure esperit de vi i gases i ho va allargar a la Clara. La Clara va ajudar l\u2019Hug a netejar-se b\u00e9 les ferides, que eren for\u00e7a grosses i envermellides.<\/p>\n<p>Un vell del poble li havia explicat la llegenda d\u2019aquella contrada, a l\u2019Hug, quan ell encara no s\u2019havia adonat de la gravetat de les seves ferides. Li havia contat que els caminants, quan s\u2019acostaven a les terres d\u2019\u00c0greda, atrets per estranyes visions, s\u2019arribaven fins al peu del Monte Cayo i contemplaven meravellats la muntanya solit\u00e0ria. Durant aquesta contemplaci\u00f3 es paraven a pensar i era llavors quan s\u2019adonaven que l\u2019est\u00f3mac els feia soroll de buit i els peus els feien mal de tant caminar. Per aix\u00f2, molts caminants decidien fer una parada en aquell indret per descansar. Segons la llegenda, aquell qui pernocta en aquestes terres es lleva amb les butllofes curades i les alforges plenes. Aquest era, segons el vell, l\u2019efecte del D\u00e9u dels Caminants \u2014significat real de la muntanya\u2014, que procurava per a tothom qui passava per all\u00ed. \u201cEls caminants\u201d, li havia explicat el vell, \u201cquan se n\u2019anaven donaven les seves ofrenes i, en el mateix lloc on les havien deixades, hi naixien dolls d\u2019aigua pura\u201d. Fonts com aquella que tenien al davant i que, per als qui es creuen aquestes hist\u00f2ries, podria ser el fruit de l\u2019ofrena d\u2019un caminant que havia descansat all\u00ed en alguna altra ocasi\u00f3.<\/p>\n<p>A les nou del mat\u00ed ja eren a l\u2019estaci\u00f3 de Burgos. Aquelles terres eren una barreja d\u2019aridesa i vida. En les zones conreables hi havia grans extensions de blat, ja segat a entrada del mes d\u2019agost. Els turons no conreables eren pedregosos, sense pr\u00e0cticament vegetaci\u00f3, amb la sorra de color ocre clar, tirant a blanquin\u00f3s. Les bales de palla estaven apilades i distribu\u00efdes per la superf\u00edcie dels camps, de forma que trencaven la linealitat de l\u2019espai pla o ondulat, i donaven un caire desenfadat al paisatge, menys majestu\u00f3s per\u00f2 m\u00e9s viu. El viatge va ser planer i el germ\u00e0 del mec\u00e0nic es va mostrar molt amable durant tot el trajecte.<\/p>\n<p>L\u2019Hug, amb les butllofes ja cicatritzades, s\u2019havia afegit al cotxe que portaria les noies a Burgos. De fet, ell tamb\u00e9 tenia la intenci\u00f3 d\u2019endinsar-se a les terres de nord enll\u00e0, on tenia un objectiu molt clar. Per aix\u00f2 va decidir anar a cercar el tren que el portaria fins a Oviedo, juntament amb les noies. El tren del mat\u00ed, de les 6:48 h, ja havia sortit; per tant, haurien d\u2019esperar el de la tarda, que sortia a les 15:16 h i arribaria a Oviedo a les 19:33 h.<\/p>\n<p>Mentre esmorzaven en un bar de l\u2019estaci\u00f3, l\u2019Hug va explicar a la Clara i a la Maria el seu inter\u00e8s per viatjar a Ast\u00faries. Ja hi havia estat alguna altra vegada, per\u00f2 aquest cop tenia un objectiu que l\u2019inquietava i que volia assolir fos com fos: estava cercant una pedra vermella, per a ell, molt valuosa. Es tractava d\u2019un mineral semipreci\u00f3s que es deia fluorita. N\u2019havia estat buscant en altres indrets, com al Pa\u00eds Basc, Castella i Lle\u00f3 i Andalusia, per\u00f2 mai no n\u2019havia aconseguit ni un boc\u00ed. Nom\u00e9s n\u2019havia vist de color verd o groguenc. Ara, es dirigia cap a un dels jaciments m\u00e9s importants de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el poble costaner de Ribadesella. Les noies no tenien gaire clar a quina zona volien passar les vacances. Potser anar a la costa era una bona idea per estar-s\u2019hi uns quants dies de relax i platja. A m\u00e9s, la recerca de l\u2019Hug les havia encuriosit, sobretot la Maria. Qu\u00e8 tenia d\u2019especial aquella pedra?<\/p>\n<p>Van ser m\u00e9s de quatre hores de viatge amb tren. Van esbiaixar Castella i Lle\u00f3, passant per Pal\u00e8ncia, Sahag\u00fan, Lle\u00f3, fins a Oviedo. El paisatge de Castella no va variar gaire respecte del que havien vist a S\u00f2ria i Burgos. Nom\u00e9s despr\u00e9s de traspassar la capital de Lle\u00f3 es va produir un canvi. De lluny es comen\u00e7aven a deduir unes formes ondejades, una ombra muntanyosa que els ajudava a imaginar com serien les terres del nord, desconegudes per les noies i plenes de misteri per a tots tres joves. De mica en mica, es van anar introduint en el sistema muntany\u00f3s del mass\u00eds occidental, Somiedo, que de lluny tenia un to negrenc, i, a mesura que s\u2019hi acostaven, anaven distingint les diferents gammes del verd, fins a arribar al groc, i del marr\u00f3, fins a esdevenir negre. Tan negre com el t\u00fanel que van travessar i que els va introduir en un altre m\u00f3n. En sortir-ne, l\u2019\u00fanic paisatge possible era el de la imaginaci\u00f3. Totes les muntanyes i les valls, les faldes i els rius van quedar completament coberts d\u2019una boira espessa, que no permetia veure res a trav\u00e9s del vidre de la finestra. La boira no es va esvair una mica fins ben b\u00e9 arribar al nucli industrial, un cop travessat tot el mass\u00eds.<\/p>\n<p>Ja eren dos quarts de vuit quan van arribar a la capital del Principat d\u2019Ast\u00faries. Se\u2019n van informar: per arribar a Ribadesella calia agafar un autob\u00fas de l\u2019empresa Alsa que sortia a dos quarts de nou i els podia deixar al lloc on anaven a les deu tocades. Van aprofitar aquella hora d\u2019espera per menjar alguna cosa per sopar.<\/p>\n<p>L\u2019autob\u00fas va fer el recorregut Oviedo-Arriondas-Ribadesella. Era sorprenent la verdor de la superf\u00edcie sinuosa i fresca dels camps de gespa o de blat de moro, que no feien pensar que a pocs quil\u00f2metres hi havia la immensa mar cant\u00e0brica. Aquest aspecte del paisatge tampoc no donava cap idea dels penyasegats que resseguien bona part de la l\u00ednia que separa l\u2019aigua salada de la terra ferma. Quan l\u2019autob\u00fas els va deixar a Ribadesella, un poble t\u00edpicament tur\u00edstic, ja era tard i comen\u00e7ava a fosquejar. Van caminar una hora ben bona per la carretera, en direcci\u00f3 a Gij\u00f3n, i es van desviar cap al poble de Barredo fins a arribar en un c\u00e0mping d\u2019aspecte acollidor, molt proper a la platja de la Vega. Hi van passar la nit.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-16_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-152 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-16_bo_2.jpg\" alt=\"El senderol que condu\u00efa a la costa tenia un aspecte francament selv\u00e0tic.\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>Quan la Clara i la Maria es van llevar, l\u2019Hug no era al seu sac. El cel estava tapat, amb enormes n\u00favols de formes arrodonides que s\u2019acostaven a la costa provinents de la serralada. Van esmorzar i van agafar el cam\u00ed de la platja. El senderol que condu\u00efa a la costa tenia un aspecte francament selv\u00e0tic. Sortia paral\u00b7lel al c\u00e0mping i a un rierol modest que tenia un to marron\u00f3s, potser per l\u2019efecte del plugim que havia caigut durant la nit. A banda i banda del riu, la vegetaci\u00f3 les feia sentir en un altre continent. El sotabosc era molt poblat. Hi havia falgueres, cues de cavall espigades, esbarzers entortolligats amb altres arbustos i una planta de flor taronja que espurnejava de color tot aquell enrenou de fulles i tiges. I la vegetaci\u00f3 s\u2019al\u00e7ava, amb arbres alt\u00edssims, sobretot eucaliptus que donaven un caire ex\u00f2tic al senderol. Els eucaliptus, amb els seus troncs escardalencs, es veien enva\u00efts per unes heures entremaliades que des del terra anaven guanyant terreny cap al cel i vestien els troncs prims dels eucaliptus i de qualsevol altre arbre que hi convisqu\u00e9s, ja fos un faig o un pl\u00e0tan. Alguns troncs secs i allargassats arrencats pel fort vent i el temporal d\u2019altres \u00e8poques de l\u2019any donaven un toc fer\u00e9stec al paisatge. Fins i tot el caminoi quedava entretallat per aquest fenomen provocat per la natura i que els permetia tenir una visi\u00f3 horitzontal de tota la llargada que podia assolir un arbre arom\u00e0tic com aquell.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-18_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-155 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-18_bo_2.jpg\" alt=\"Nom\u00e9s calia resseguir el camp fins a un lateral i tornava a sorgir un caminoi que condu\u00efa fins a un petit tur\u00f3.\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>Les dues noies no podien imaginar que a uns tres-cents metres els apareixeria una platja esplendorosa, flanquejada per abruptes penya-segats verds, amb la vora irregular que deixava marcada l\u2019escuma de les onades llunyanes i vives que feien respectar aquella immensa mar cant\u00e0brica. El paisatge m\u00e9s esp\u00e8s es va anar aclarint en arribar a una pomereda. Nom\u00e9s calia resseguir el camp fins a un lateral i tornava a sorgir un caminoi que condu\u00efa fins a un petit tur\u00f3. Des d\u2019aquella posici\u00f3, es veien dues estaques a banda i banda del caminoi en el mateix punt en qu\u00e8 s\u2019acabava la visibilitat. Un crit greu i estrident les va alertar. Tres ocellots negres les observaven des de les estaques. A mesura que s\u2019hi acostaven, els cautelosos corbs, un per un, van anar al\u00e7ant el vol i tornaren a aterrar en una horta que quedava a la dreta del cam\u00ed. Des d\u2019all\u00e0, les continuaren observant. En traspassar les estaques, ja solit\u00e0ries, van albirar la immensitat del mar, conegut i alhora desconegut per aquelles noies.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-24_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-158 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-24_bo_2.jpg\" alt=\"La sorra de la platja era molt fina, i aviat quedava endurida per la humitat que desprenia el rompent\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>La sorra de la platja era molt fina, i aviat quedava endurida per la humitat que desprenia el rompent, que amb la marea alta podia arribar fins molt a prop de les quatre cases que van vorejar. En aquella hora, per\u00f2, la marea era prou baixa i van caminar en direcci\u00f3 est. Van arribar fins al final de la platja, on la soscavaci\u00f3 de la roca per l\u2019embat era una formaci\u00f3 que combinava calc\u00e0ries i dolomies, a la qual se sobreposava una successi\u00f3 r\u00edtmica de calc\u00e0ries i margues. Enmig de l\u2019esvoranc, la Maria va distingir, gaireb\u00e9 per casualitat, una marca que es podria ben b\u00e9 dir que era una petjada de dinosaure: se\u2019n perfilaven perfectament els tres dits punxeguts d\u2019una pota. M\u00e9s tard van saber que all\u00f2 eren terres de dinosaures i que hi havia petjades d\u2019aquests \u00e9ssers que visqueren durant el mesozoic en tot el tram costaner que anava des de Gij\u00f3n fins a Ribadesella. I no nom\u00e9s els dinosaures havien deixat const\u00e0ncia de la seva exist\u00e8ncia en aquella zona, feia milions i milions d\u2019anys. Tamb\u00e9 hi havia existit una fauna rica i variada poc imaginable actualment, com cocodrils, tortugues i r\u00e8ptils voladors.<\/p>\n<p>Al migdia, al c\u00e0mping, on havia reempr\u00e8s el plovisqueig que els havia acompanyat durant la nit, la Clara i la Maria van poder explicar les seves descobertes a l\u2019Hug, que tampoc no havia perdut el temps. L\u2019Hug tamb\u00e9 s\u2019havia acostat a la platja, on hi havia una caseta blanca amb un petit jardinet i un cartell visible a la porta on deia: \u201cSell and exchange minerals\u201d. Era la casa d\u2019un aut\u00e8ntic comerciant de minerals, que havia advertit l\u2019Hug que a la costa dif\u00edcilment trobaria cap boc\u00ed de fluorita, ja que els jaciments existents estaven molt explotats.<\/p>\n<p>\u2014Aqu\u00ed et costar\u00e0 molt trobar pedra bona. De fluorita vermella, \u00e9s pr\u00e0cticament impossible de trobar-ne. Els avis de la zona parlen de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un cristall vermell, per\u00f2 diuen que \u00e9s una pedra sagrada. Pocs han gosat buscar-la, i ning\u00fa no n\u2019ha trobat el rastre \u2014li va dir el comerciant.<\/p>\n<p>La tarda de pluja, l\u2019Hug se la va passar estudiant meticulosament el mapa. Ast\u00faries era una zona muntanyosa per excel\u00b7l\u00e8ncia. All\u00f2 que l\u2019havia fet m\u00e9s famosa eren els Picos de Europa, dividits en tres massissos: l\u2019occidental o El Corni\u00f3n, el central o Los Urrieles i l\u2019oriental o Andara, que era el menys espectacular.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-10_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-164 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-10_bo_2.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>\u2014Covadonga \u00e9s un lloc sagrat \u2014va comentar la Maria.<\/p>\n<p>\u2014S\u00ed, per\u00f2 \u00e9s excessivament tur\u00edstic. L\u2019\u00fanica cosa sagrada actualment per a la gent d\u2019all\u00e0 \u00e9s fer peles amb els souvenirs \u2014va rebatre la Clara.<\/p>\n<p>Les noies tenien ra\u00f3. Per aix\u00f2 l\u2019Hug es va centrar en el mass\u00eds occidental, on hi havia Covadonga. A la part m\u00e9s tur\u00edstica no hi trobarien res, \u00e9s clar. Per\u00f2&#8230; l\u2019Hug va trobar un lloc interessant per a explorar. Tenia un mapa antic, on figurava una cova integral que se suposava que connectava directament amb la Santa Cueva, el centre neur\u00e0lgic i religi\u00f3s de Covadonga. El comerciant li havia donat una pista \u2014trobaria el que buscava en un lloc sagrat\u2014 i el mapa li\u2019n donava una altra. Els mapes posteriors a aquell no marcaven la cova, per\u00f2 potser, simplement, n\u2019estaven camuflant l\u2019exist\u00e8ncia. L\u2019endem\u00e0 partirien cap a aquella zona. Les noies tenien curiositat, i tamb\u00e9 volien continuar per fer aquell cam\u00ed.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/24M-21-bo.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-165 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/24M-21-bo.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>Es van llevar aviat. A les 9:10 h ja eren a Ribadesella per agafar l\u2019autob\u00fas que els portaria a Cangas de On\u00eds, fent transbord a Arriondas. A tres quarts de deu comen\u00e7aven a caminar en direcci\u00f3 sud, fins a trobar la bifurcaci\u00f3 entre el riu Sella i el Dobra. Van agafar el cam\u00ed que vorejaria el Dobra. L\u2019inici de la ruta era majestu\u00f3s. Un pont rom\u00e0 amb el terra empedrat els va fer pensar, pel desgast de la pedra, que moltes generacions i, fins i tot, civilitzacions havien caminat per all\u00ed. El cam\u00ed era m\u00e9s al\u00e7at que el riu i l\u2019anava seguint en paral\u00b7lel. Al cap de pocs minuts, el viarany s\u2019apartava una mica del riu i els en separaven uns camps verds i puntejats de flors grogues \u2014dents de lle\u00f3\u2014 i d\u2019arbres fruiters distribu\u00efts de forma irregular. Els camps no eren accessibles als caminants. Eren propietat de petits masos o casones que es protegien mitjan\u00e7ant tanques de filferro o b\u00e9 esbarzers carregats de m\u00f3res encara vermelles; els faltaven ben b\u00e9 uns quinze dies o tres setmanes per madurar i assolir aquell gust dol\u00e7 i la textura melosa. Passat aquest tram, el cam\u00ed retrobava el riu i es convertia en un caminoi estret i cobert a banda i banda de la vegetaci\u00f3 pr\u00f2pia de la zona fluvial. A partir d\u2019aquest punt, veure el riu i la seva evoluci\u00f3 era tot un espectacle. El riu s\u2019estrenyia i s\u2019eixamplava al seu lliure albir, i al de les muntanyes i roques que l\u2019encanonaven; tenia trams r\u00e0pids, cascades, corrents&#8230; i zones calmades, embassades, tolls en qu\u00e8 l\u2019aigua feia un petit descans.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/24M-19_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-169 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/24M-19_bo_2.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>L\u2019Hug sabia que en aquell lloc havia d\u2019estar atent. Calia trobar l\u2019entrada d\u2019una cova que li permet\u00e9s el primer pas cap al tresor que buscava. El caminoi es va enfilar per un pedr\u00eds que feia unes escales. Al mig del pedr\u00eds, a l\u2019esquerra del senderol, va apar\u00e8ixer una boca de cova que no arribava a fer un metre d\u2019al\u00e7ada per uns vuitanta cent\u00edmetres d\u2019amplada. A l\u2019Hug se li va posar cara de satisfacci\u00f3. Per\u00f2 no seria tan senzill com es pensava. La vella topografia que tenia indicava que per aquell indret hi havia una cova que connectava amb Covadonga. Va fer aturar la Clara i la Maria, que anaven ben distretes observant espiadimonis i parelles de papallones de mil colors subtils que festejaven de vol en vol. Veure aquells animalons voladors era per a elles un dels grans plaers de la natura, una mostra de vida intensa per\u00f2 ef\u00edmera.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/24-20_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-172 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/24-20_bo_2.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>L\u2019Hug va preparar el material per endinsar-se a la cova. Va demanar a les noies que es quedessin a fora i que entressin si ell les avisava: si veia que trobava res que valgu\u00e9s la pena, faria un crit. Les noies van esperar, tot vigilant les motxilles. Mentrestant, l\u2019Hug s\u2019hi va introduir uns quants metres, per\u00f2 no veia cap pas clar. Gr\u00e0cies al carborer que duia enc\u00e8s, va anar examinant la poca superf\u00edcie del receptacle, per\u00f2 no trobava cap forat, cap foradet, cap indici que per all\u00ed hi pogu\u00e9s haver el seu tresor amagat. Al cap de tres quarts d\u2019hora va desistir i va sortir decebut.<\/p>\n<p>\u2014Qu\u00e8? Has trobat alguna cosa? \u2014li va preguntar la Clara.<\/p>\n<p>\u2014No res, aix\u00f2 \u00e9s una falsa cova. No deu ser aqu\u00ed \u2014 va respondre l\u2019Hug.<\/p>\n<p>Van continuar pel caminoi. L\u2019aigua del riu s\u2019anava fent menys accessible, el cam\u00ed anava agafant al\u00e7ada fins que finalment es va separar de nou del riu i va travessar una esplanada de falgueres. A pocs metres va apar\u00e8ixer una olla d\u2019aigua rodona i fonda: era la Olla de San Vicente. Malgrat que el cel estava enteranyinat, feia xafogor. La Clara i la Maria no s\u2019ho van pensar dues vegades: es van treure la roba i, nues, es van ficar dins l\u2019aigua, que era fresca i cristal\u00b7lina. Semblaven dues xanas precioses, aquelles fades que habiten als rius, als llacs i a les coves, i que generalment s\u00f3n ben\u00e8voles. Les cabelleres d\u2019ambdues, negra brillant la de la Maria, ataronjada i ondejada la de la Clara, que feia joc amb els seus ulls color de mel, eren pr\u00f2pies de les nimfes de qui tant es parlava en aquelles contrades. Les gotes d\u2019aigua lliscaven pels seus cossos joves i les seves pells fines i clares.<\/p>\n<p>L\u2019Hug es mirava l\u2019escena mentre es feia un altre dels seus cigarrets, per\u00f2 els seus ulls anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les noies, a pesar de la seva bellesa. El noi tenia la ment bloquejada. L\u2019\u00fanic que el preocupava era trobar una altra cova. Despr\u00e9s del bany, a elles se\u2019ls va obrir la gana i van menjar pa amb formatge i embotit. L\u2019Hug va menjar poc, no tenia gaire gana.<\/p>\n<p>De tornada, van desfer el cam\u00ed que havien fet. Per\u00f2 aix\u00ed que hagueren passat de llarg la falsa cova, l\u2019Hug, que continuava revisant totes les possibles obertures, va veure un foradet allargat a la paret. No feia m\u00e9s de mig metre d\u2019amplada i uns pocs cent\u00edmetres d\u2019al\u00e7ada, els justos perqu\u00e8 el noi entr\u00e9s arrossegant-se en aquella estranya gruta. Al cap d\u2019uns quants minuts les noies van sentir com les cridava perqu\u00e8 hi entressin. Potser havia trobat alguna cosa. La Clara i la Maria hi van entrar. La Clara anava al davant i la Maria al darrere. Es van introduir a la cova, tota fosca. Es van arrossegar pel conducte fins que van sortir en una galeria. Ho van veure perqu\u00e8 la llum del carborer de l\u2019Hug il\u00b7luminava l\u2019estan\u00e7a. All\u00f2 era m\u00e0gic. La Maria mai no havia vist una galeria per dintre. Es va quedar meravellada de la multitud de formes que feia la roca que les acollia i es va espantar per una mena de fressa que se sentia uns quants metres m\u00e9s endins. Van caminaruna estona, tots junts. Aquella podia ser l\u2019entrada a la cova integral, creia l\u2019Hug. Per l\u2019aspecte de tot all\u00f2, la galeria havia de tenir molta fond\u00e0ria. L\u2019excursi\u00f3, per\u00f2, es va acabar abans que no s\u2019esperaven. El terra era moll, i el nivell de l\u2019aigua anava creixent cada cop m\u00e9s fins a convertir-se en un llac subterrani. L\u2019Hug va tirar una pedra uns quants metres enll\u00e0 i aquesta es va submergir fins ben avall. A l\u2019altra banda del llac possiblement hi havia un passad\u00eds que els podia portar a l\u2019interior, fins a l\u2019altre costat, per\u00f2 no tenien ni el temps ni els mitjans per prendre un risc d\u2019aquella magnitud. L\u2019Hug volia assolir el seu somni, per\u00f2 no pas arriscar la seva vida.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-6_bo.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-173 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/471-6_bo.jpg\" alt=\"Van dormir en una caseta que hi havia al costat del pont rom\u00e0 de l\u2019inici del cam\u00ed\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>Van dormir en una caseta que hi havia al costat del pont rom\u00e0 de l\u2019inici del cam\u00ed. Els amos de la casa els van donar perm\u00eds perqu\u00e8 s\u2019instal\u00b7lessin al paller de la casa. L\u2019Hug pr\u00e0cticament no parlava, \u00fanicament tenia la mirada fixa en el tros de paper amb s\u00edmbols que li indicava en quin punt es trobava i qu\u00e8 hi havia en aquella zona, quines coves podia trobar. La Clara i la Maria s\u2019ho passaven d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 comentant les novetats del dia: l\u2019excursi\u00f3 pel riu, el bany a l\u2019estany, l\u2019entrada a la cova&#8230; El contacte amb la natura les revitalitzava. A la Maria li agradava d\u2019explicar hist\u00f2ries, sobretot les relacionades amb aquella contrada.<\/p>\n<p>\u2014T\u2019imagines que de cop i volta, en la foscor, hagu\u00e9s aparegut el <em>cu\u00e9lebre<\/em> \u2014deia la Maria.<\/p>\n<p>\u2014Quina hist\u00f2ria t\u2019inventes ara? \u2014va respondre la Clara\u2014. Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 del <em>cu\u00e9lebre<\/em>?<\/p>\n<p>\u2014Doncs el <em>cu\u00e9lebre<\/em> \u00e9s un \u00e9sser allargat, com una serp, i amb el cos ple d\u2019escames. T\u00e9 cap de drac i es despla\u00e7a mitjan\u00e7ant les seves ales, semblants a les de les ratapinyades, per\u00f2 d\u2019unes dimensions descomunals. Normalment habiten a les coves i als boscos. S\u00f3n guardians de grans tresors, els agrada d\u2019encantar les donzelles boniques i devoren sense compassi\u00f3 el bestiar i els homes. De fet, s\u00f3n capa\u00e7os de matar amb la mirada. Expliquen que una vegada, a La Robellada \u2014terme municipal d\u2019On\u00eds\u2014, en una font, que a partir de llavors s\u2019anomen\u00e0 La Fuente del Cu\u00e9lebre, hi havia diversos ve\u00efns. Tot d\u2019una, van sentir una veu greu i profunda i tots van perdre la set de cop i van fugir corrents. Molts creuen que aquella era la veu del <em>cu\u00e9lebre<\/em>, mentre que d\u2019altres justifiquen el fet explicant una hist\u00f2ria m\u00e9s probable, encara que no tan imaginativa. Diuen que en un indret proper i m\u00e9s elevat hi ha El Pozu la Cojita, on els ve\u00efns llan\u00e7aven els gossos per no sacrificar-los. Els gossos llan\u00e7ats all\u00e0 buscaven per tots els racons la manera de sortir-ne i aquell forat els condu\u00efa a prop del mar, a l\u2019al\u00e7ada de la font, on es posaven a bordar. Els ve\u00efns de la zona tenen costum de llan\u00e7ar carn al pou, perqu\u00e8 creuen que d\u2019aquesta manera els gossos sobreviuen i els poden atribuir aquell soroll. Aix\u00ed, poden evitar de creure en l\u2019exist\u00e8ncia del temut <em>cu\u00e9lebre<\/em>.<\/p>\n<p>La Clara no se\u2019n creia ni un bri d\u2019aquelles hist\u00f2ries, per\u00f2 li agradava escoltar-les, l\u2019entretenien. La Maria tampoc no se les acabava de creure, per\u00f2 li encantava explicar-les i escoltar com les hi explicaven. Abans d\u2019iniciar el viatge, s\u2019havia informat una mica de la mitologia asturiana, i ara fru\u00efa compartint amb els companys aquelles fantasies. Tot sovint pensava que li hauria agradat escriure ella mateixa aquelles hist\u00f2ries imagin\u00e0ries, expressar-se lliurement. Tanmateix, mai no havia gosat d\u2019escriure ni una l\u00ednia. No se sentia prou segura, prou capa\u00e7 d\u2019iniciar una aventura liter\u00e0ria com aquella. Finalment es van adormir. L\u2019Hug va estar una estona m\u00e9s rumiant i remirant el mapa.<\/p>\n<p>Malgrat que el cel estava ennuvolat i que queia un plugim que no semblava que hagu\u00e9s de parar, els joves van agafar l\u2019autob\u00fas de les 11 en punt del mat\u00ed que sortia de Cangas de On\u00eds i els portaria a Arenas de Cabrales. L\u2019Hug havia conven\u00e7ut la Clara i la Maria que un dels llocs sagrats, no pas per la religi\u00f3, sin\u00f3 pels alpinistes i sobretot pels escaladors, era el Picu Urriellu, el cim m\u00e9s emblem\u00e0tic de la zona. De fet, era el pic m\u00e9s inaccessible dels Picos de Europa, i havia assolit el sobrenom de \u201cmuntanya assassina\u201d per les moltes vides d\u2019escaladors que s\u2019havia endut quan havien intentat coronar-la. Havien de despla\u00e7ar-se al mass\u00eds central. Van passar per diversos pobles que tenien un caire rural: Corao, Benia, Robellada, Carre\u00f1a, fins a Arenas de Cabrales, on van arribar a les dotze tocades. A partir d\u2019all\u00e0, haurien de caminar fins al poble de Sotres, on s\u2019accedia per una carretera plena de revolts i de t\u00fanels, que vorejava primer el riu Cares, fins a Puente Poncebos, i despr\u00e9s el riu Duje. A la seva dreta quedava la Pe\u00f1a Main, un pic d\u2019uns 1600 metres d\u2019al\u00e7ada, que van anar resseguint durant tota la tarda. Van arribar rebentats al poble, on van decidir menjar calent i dormir tou en un dels dos albergs que hi havia a Sotres. Havien caminat disset quil\u00f2metres, parant ben poques vegades per menjar i beure una mica. L\u2019endem\u00e0 els esperava la pujada fins a la base del Picu Urriellu; haurien de superar un desnivell de mil metres per arribar al refugi. Necessitaven descansar b\u00e9 si volien arribar-hi.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/474-28A_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-175 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/474-28A_bo_2.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>Un glop d\u2019aquella aigua fresca era el millor regal que els podien oferir. L\u2019ascensi\u00f3 havia estat dura, tot i que no tant com s\u2019havien esperat. Sortiren ben de mat\u00ed de Sotres i s\u2019aproparen fins als hivernals del Texu. All\u00e0 s\u2019iniciava el cam\u00ed ample i zigzaguejant del coll de Pand\u00e9bano. Hi havia un joc de boires calitjoses i atape\u00efdes que es despla\u00e7aven cont\u00ednuament per la l\u00ednia que separava la falda verda de les muntanyes de la zona rocallosa, m\u00e9s elevada. El cam\u00ed feia for\u00e7a pendent, per\u00f2 en una hora llarga van ser al capdamunt del coll. En aquell punt de la ruta, la vegetaci\u00f3 era for\u00e7a baixa, de falgueres i altres arbustos i flors dels marges. Hi havia bestiar, sobretot vaques, que mastegaven incansablement l\u2019herba dels prats. El cam\u00ed es va anar estrenyent fins a esdevenir un caminoi de mig metre d\u2019amplada a partir del refugi de la Terenosa. L\u2019entorn va anar variant. Era curi\u00f3s que els boscos no fossin de con\u00edferes, sin\u00f3 de fagedes que cobrien tot el rost com un mantell. El verd de la vegetaci\u00f3 es comen\u00e7ava a combinar amb amples parets de roca que mostraven al caminant les marques allargassades i enclotades que havien deixat les ll\u00e0grimes de les pluges i del desgel. La roca c\u00e0rstica i grisosa es deixava modelar per l\u2019aigua que en diferents \u00e8poques de l\u2019any hi corria. Bona part del cam\u00ed era m\u00e9s aviat planer que no pas costerut. Mantenien l\u2019al\u00e7ada i n\u2019anaven guanyant, molt a poc a poc, gaireb\u00e9 sense adonar-se\u2019n. Ja portaven dues hores i mitja caminant quan van assolir el coll Vallejo, a partir del qual el paisatge es feia m\u00e9s impressionant. El pas estret que permetia superar un esper\u00f3 era realment vertigin\u00f3s, tot i que la boira no deixava veure el fons de la vall. El verd de les plantes anava desapareixent, per fer pas a la roca calc\u00e0ria majestuosa que donava forma a tot el voltant muntany\u00f3s i que caracteritzava tamb\u00e9 les fondes valls curulles de\u00a0 edres i pedretes que davallaven per les tarteres. Quedaven dues hores de marxa. El cam\u00ed va iniciar un seguit de ziga-zagues en el tram m\u00e9s costerut. Sobrepassat un gros pedregar, unes zones encara prou verdes acollien ramats de cabres que pasturaven en calma, i que eren la clau de l\u2019elaboraci\u00f3 del formatge cabrales, joia gastron\u00f2mica d\u2019aquell indret. All\u00ed van fer una parada; havien de racionar l\u2019aigua, ja que no en trobarien fins a arribar al camp base, al refugi.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/68-11_bo_3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-177 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/68-11_bo_3.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>A la sortida, tots tres s\u2019havien prove\u00eft d\u2019aigua, per\u00f2 el nivell de les cantimplores anava baixant a cada nou glop de vida que anaven necessitant. Despr\u00e9s del descans, van abordar l\u2019ascensi\u00f3 m\u00e9s dura. El paisatge es va anar transformant en un aut\u00e8ntic caos de roca. Les immenses pedres que hi havia a banda i banda del senderol feien feredat. Nom\u00e9s d\u2019imaginar com podien haver arribat fins en aquell punt de la falda de la muntanya posava la pell de gallina. Ja faltava poc. Aquelles pedres feien pensar que alguna vegada, fa molt i molt de temps, podrien haver format part del gran mon\u00f2lit que volien aconseguir. Finalment, es va veure el refugi, al capdamunt del cam\u00ed, just a la base del Naranjo de Bulnes, nom tur\u00edstic del Picu. Una font perfectament condicionada donava la benvinguda als caminants, que ja no s\u2019havien de preocupar per beure el glop just per refrescar la boca. L\u2019aigua cristal\u00b7lina rajava a dojo d\u2019aquell sortidor que convidava a la vida. Davant d\u2019ells es presentava imponent la paret oest del Picu, la paret que s\u2019havia fet famosa pel seu to ataronjat quan hi tocava la llum de la posta de sol, i que ara nom\u00e9s podien deduir, perqu\u00e8 una gran massa de n\u00favols envoltava aquell monument que havia esculpit la naturalesa.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/68-15_bo_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-178 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/68-15_bo_2.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>L\u2019Hug solament va necessitar un parell d\u2019hores per descansar una mica i menjar alguna cosa. La resta del dia se\u2019l va passar inspeccionant tota la zona per trobar algun forat prometedor, alguna vulva creada per l\u2019erosi\u00f3 de la muntanya. Va voltejar tot el di\u00e0metre de la immensa roca. La paret nord era la m\u00e9s accessible, per\u00f2 no per aix\u00f2 segura del tot. Va grimpar una mica. A sota li quedava un <em>jou<\/em> \u2014un gran forat entre muntanyes\u2014, d\u2019una profunditat considerable. Veia, no gaire amunt de la paret, una bretxa que podia ser el seu objectiu.<\/p>\n<p>La Clara, la Maria i l\u2019Hug es dirigien cap a la cova. Havien dormit b\u00e9, al refugi, i anaven ben alimentats. Els esperava un dia dur de recerca i curiositat entre estalactites i estalagmites. L\u2019entrada era for\u00e7a senzilla. Davant de tot anava l\u2019Hug, amb el carborer enc\u00e8s. El seguien la Maria i la Clara. En cert punt de l\u2019ampla galeria es van aturar: hi havia un passad\u00eds estret que prenia una nova direcci\u00f3, muntanya endins. L\u2019Hug hi volia entrar: la fluorita, sobretot la vermella, es trobava en racons insospitats de les cavitats m\u00e9s fondes, i ell tenia un pressentiment. Van decidir que la Clara es quedaria en aquell punt, aguantant el cap d\u2019un cordill que l\u2019Hug sempre duia per si de cas. Era important que no es perdessin, i aquell cordill llarg, d\u2019uns tres-cents metres, seria el seu guia per al retorn. La Maria i l\u2019Hug es van introduir a l\u2019estret passad\u00eds. Havien d\u2019anar mig ajupits, fins i tot hi havia trams en qu\u00e8 anaven a la gatzoneta. Van superar els tres-cents metres que tenia el cordill, per\u00f2 l\u2019Hug volia continuar.<\/p>\n<p>\u2014Si caminem un tros m\u00e9s, no ens perdrem. Aix\u00f2 est\u00e0 controlat \u2014va dir el noi.<\/p>\n<p>Van continuar un tram m\u00e9s, fins a sortir a una nova galeria. El brogit de l\u2019aigua produ\u00efa certa intranquil\u00b7litat. Davant d\u2019ells va apar\u00e8ixer un llac, que semblava que tingu\u00e9s prou profunditat. L\u2019Hug, que no parava d\u2019observar tots els racons, va localitzar, inscrustada a la paret, una porci\u00f3 de pedra diferent de la resta. La seva textura era fina i les puntes dels seus dits van anar resseguint unes figures geom\u00e8triques perfectes en forma de cubs cristal\u00b7lins. Amb el llum del carborer va identificar una llu\u00efssor vermellenca. Era just el que buscava. Va treure el piolet que duia a la motxilla, i una mica nervi\u00f3s va picar els contorns d\u2019aquella joia que acabava de trobar. En el mateix instant en qu\u00e8 el roc es va desprendre de la paret, la Maria i l\u2019Hug van sentir un terrabastall. Tots dos es van espantar, gaireb\u00e9 tremolaven. Aquell soroll havia produ\u00eft una mena d\u2019eco en tota la cavitat, que l\u2019havia fet m\u00e9s monstru\u00f3s encara del que podria haver estat en realitat.<\/p>\n<p>La Maria, malgrat el seu temor, es va asserenar. Certament, s\u2019imaginava el pitjor. Amb un to de veu trencat i un xic hist\u00e8ric, va dir:<\/p>\n<p>\u2014Corre, Hug. Encenguem els frontals i dirigim la llum sobre la superf\u00edcie del llac.<\/p>\n<p>Tot i no entendre la ra\u00f3 d\u2019aquella ordre, l\u2019Hug va reaccionar immediatament. Ell no tenia cap idea millor. La llum es va reflectir en l\u2019aigua g\u00e8lida, i uns segons despr\u00e9s es va sentir de nou un terrabastall, m\u00e9s fort encara que el que havien sentit uns instants abans. Un n\u00favol de fum va sorgir d\u2019una pila de pedres esmicolades que semblaven el producte d\u2019un esllavissament i que quedava a la seva esquerra, a la riba del llac subterrani. El fum es va anar esvaint, i els nois s\u2019hi van acostar. Davant d\u2019ells, entre la pila de roca, descansava un esquelet llarg i prim amb una mena de membranes \u2014possiblement havien sigut ales\u2014, que es podien deduir a la meitat superior d\u2019aquell cos amb el cap allargassat al qual s\u2019unia una dentadura prominent.<\/p>\n<p>\u2014No n\u2019estic del tot segura, per\u00f2 crec que hem mort el <em>cu\u00e9lebre<\/em>! \u2014va dir la Maria amb un deix d\u2019emoci\u00f3 i alegria alhora\u2014. L\u2019\u00fanica manera de liquidar el monstre era fent que s\u2019emmirall\u00e9s ell mateix. I ho hem aconseguit.<\/p>\n<p>Van emprendre el cam\u00ed de retorn precipitadament. Ja tenien el que volien; la por se\u2019ls havia ficat dins el cos, i calia sortir d\u2019all\u00e0 al m\u00e9s aviat possible. Van recuperar el fil que havien deixat uns metres enrere, a l\u2019interior del passad\u00eds. Quan van arribar al punt on havien deixat la Clara, no hi era. S\u00ed que hi era, per\u00f2 no la van veure fins al cap d\u2019uns segons, arraulida en un rac\u00f3, gaireb\u00e9 petrificada i tremolant. La van tocar; estava gelada. Havia agafat fred i no es podia moure. L\u2019Hug i la Maria la van estar refregant una bona estona, fins que va tornar a recuperar la temperatura corporal.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/picu.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-180 size-full\" src=\"http:\/\/helena.jubany.cat\/biografia\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/picu.jpg\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1670\" \/><\/a><\/p>\n<p>En sortir de la cova, el sol es va reflectir en el tros de pedra que l\u2019Hug havia arrencat de l\u2019interior. Per sorpresa d\u2019ell, el to vermell\u00f3s que havia identificat a dins ara es veia clarament d\u2019un color porpra preci\u00f3s. No era exactament el seu objectiu. La roca vermella tenia una energia m\u00e9s potent; per\u00f2 no volia desestimar aquella troballa que tant li havia costat d\u2019aconseguir. Potser el <em>cu\u00e9lebre<\/em> havia estat seguint les seves petjades, per custodiar aquell tresor preci\u00f3s; potser havia aprofitat la soledat de la Clara per encantar-la com a tantes altres noies boniques. Potser havien emmirallat el monstre, i per aix\u00f2 ara eren vius. O potser, simplement, els nois s\u2019havien salvat d\u2019unes esllavissades subterr\u00e0nies i l\u2019esquelet nom\u00e9s era les restes d\u2019algun r\u00e8ptil volador prehist\u00f2ric; i la Clara podia haver agafat fred d\u2019estar all\u00e0, quieta, esperant el retorn dels companys.<\/p>\n<p>Fet i fet, al final del viatge el nuberu, aquell gegant mal\u00e8fic que viu als n\u00favols i amb qui havien conviscut tots aquells dies, els havia concedit una treva. Diuen que \u00e9s un \u00e9sser que, provinent d\u2019Egipte, s\u2019encarrega de provocar tempestes i pedregades amb l\u2019aigua que extreu del Nil. Des del refugi van poder contemplar una posta de sol preciosa. L\u2019abs\u00e8ncia de n\u00favols els va permetre de veure una cara oest del Picu d\u2019un color ataronjat c\u00e0lid, com els cabells de la Clara, com aquells ulls color de mel, que ara tenien una brillantor especial.<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_code _builder_version=&#8221;4.17.4&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;]<iframe src=\"https:\/\/www.ivoox.com\/player_ej_97374318_6_1.html?c1=cb000f\" width=\"100%\" height=\"200\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"\" scrolling=\"no\" loading=\"lazy\"><\/iframe>[\/et_pb_code][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; locked=&#8221;off&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][wdcl_image_carousel is_autoplay=&#8221;off&#8221; slide_count=&#8221;5&#8243; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _module_preset=&#8221;default&#8221; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/01-cristalls-800.jpg&#8221; title=&#8221;Els cristalls de les terres del nord&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMDMifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/02-galetes-800.jpg&#8221; title=&#8221;Les galetes m\u00e0giques&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMDcifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/03-invasio-800.jpg&#8221; title=&#8221;Una invasi\u00f3 monstruosa&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMTEifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/04-fugida-800.jpg&#8221; title=&#8221;La fugida de l&#8217;internauta&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMTQifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/05-pensaments-800.jpg&#8221; title=&#8221;Els pensaments voladors&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMTcifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/06-formiga-800.jpg&#8221; title=&#8221;La formiga que es va adormir sobre la closca d&#8217;una tortuga&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMjAifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/07-matrioska-800.jpg&#8221; title=&#8221;Matrioska&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMjMifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/08-lluna-800.jpg&#8221; title=&#8221;En companyia de la lluna&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMjYifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][wdcl_image_carousel_child photo=&#8221;https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/09-lladre-800.jpg&#8221; title=&#8221;Lladre d&#8217;instants&#8221; content_pos_y=&#8221;flex-end&#8221; _builder_version=&#8221;4.16&#8243; _dynamic_attributes=&#8221;link_option_url&#8221; _module_preset=&#8221;default&#8221; title_text_color=&#8221;#FFFFFF&#8221; title_font_size=&#8221;25px&#8221; use_background_color_gradient=&#8221;on&#8221; background_color_gradient_stops=&#8221;#000000 0%|rgba(255,255,255,0) 100%&#8221; background_color_gradient_start=&#8221;#000000&#8243; background_color_gradient_end=&#8221;rgba(255,255,255,0)&#8221; link_option_url=&#8221;@ET-DC@eyJkeW5hbWljIjp0cnVlLCJjb250ZW50IjoicG9zdF9saW5rX3VybF9wYWdlIiwic2V0dGluZ3MiOnsicG9zdF9pZCI6IjIzMzMifX0=@&#8221; title_text_shadow_style=&#8221;preset3&#8243; title_text_shadow_blur_strength=&#8221;0.33em&#8221; title_text_shadow_color=&#8221;#000000&#8243; global_colors_info=&#8221;{}&#8221;][\/wdcl_image_carousel_child][\/wdcl_image_carousel][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els cristalls de les terres del nord [Un conte de l&#8217;Helena Jubany il\u00b7lustrat amb fotos del seu viatge a Cant\u00e0bria] &nbsp; Hi havia algun n\u00favol r\u00fafol al cel que feia que tot s\u2019ombreg\u00e9s durant una estona. De tant en tant, el sol es deixava entreveure i il\u00b7luminava la superf\u00edcie visible amb una llum groguenca clara. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":2296,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"class_list":["post-2303","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2303"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5218,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2303\/revisions\/5218"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/helena.jubany.cat\/associacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}