Veredicte del jurat del IX Premi Helena Jubany

Acte de lliurament del IX Premi Helena JubanyReunits a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró a les 7 del vespre del dia 18 de novembre de 2016, els membres del Jurat –format per Cristina Valls, Dídac Micaló, Elvira Carrió, Esteve Guardiola, Llorenç Soldevila, Núria Ribas, Roser Ros, Roser Trilla i Joan Jubany, que actua com a secretari amb veu però sense vot– inicien el procediment per triar l’obra guanyadora del IX Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats, al qual s’han presentat 65 treballs.

Per començar, cada membre del Jurat manifesta quins són els originals que considera que poden optar a ser premiats.

Els textos que els membres del Jurat mencionen com a aspirants al premi són els següents, relacionats per nombre de mencions i ordre de presentació al concurs:

  • Amb una menció: Vénen, El profeta del temps, Llums opaques i ombres il·luminades, Música, sisplau, Simplement havíem d’esperar, Trifulgues poètiques d’en Bragi i Ens falta temps per acabar les històries.
  • Amb dues mencions: I a tu, qui t’ha dit que no pots?, Un amor ideal, Criatures colpidores, Somriure d’Alexandrie, Perdre el tren i Exulansi.
  • Amb tres mencions: De l’amor i altres misèries, La paraula perduda, Objectiu desenfocat, Va per tu, Marianela, L’anell de Déu i Potser demà.
  • Amb cinc mencions: L’escriptor i l’escombriaire.

Tot seguit, els membres del Jurat decideixen centrar-se en la valoració de les obres que han obtingut tres o més mencions, exposen i comenten les característiques de cadascuna d’elles tenint-ne en compte els aspectes positius i els negatius, i en llegeixen fragments. Finalment, després de successives elminacions acorden per unanimitat atorgar el IX Premi Helena Jubany a l’obra titulada L’escriptor i l’escombriaire per les raons següents:

  • per la precisió en la definició dels espais urbans actuals i els escenaris en què transcorre l’acció del relat, centrada a Nova York, on l’autor ens transporta amb imatges que prenen vida i moviment;
  • per la genuïtat, precisió i variació que demostra l’autor en l’ús del llenguatge;
  • perquè el text flueix de tal manera que enganxa i fa inevitable que el lector o l’oient es concetri en la història narrada fins al final;
  • per la traça a l’hora de canviar en poques línies els estats d’anim successius dels personatges;
  • per la ironia fins a un punt de sarcasme que plana al llarg del relat;
  • pel pas de la crítica tòpica del llibre amb què s’obre el relat a una altra d’humana que en fa el personatge, una velleta, que el tanca;
  • per la transformació sorprenent i inesperada de l’autor en personatge;
  • pels molts referents literaris que l’obra conté;
  • per la reivindicació de la lectura en si mateixa;
  • i perquè l’autor ha sabut donar a l’obra la llargada justa per expressar tot allò que volia explicar.

Un cop oberta la plica que acompanya els originals, resulta que l’autor de l’obra premiada és Xavier Vidal i Alemany.

I a les nou i cinc del vespre es clou la reunió.

You may also like...